divendres, 7 d’octubre de 2016

La Torre d'en Besora (L'Alt Maestrat)


Antiga alqueria àrab que ja comptava amb torre defensiva i fou ocupada en data desconeguda per Jaume I (1208-1276). En el segle XIII apareix amb el nom de Torre de Vinrabí. Fou senyoriu de Balasc d'Alagón i de Guillem d'Anglesola, qui va donar-la en alou a Raimon de Besora l'11 de gener de 1269; aquest va donar nom a la població i va atorgar una carta pobla el 5 d'abril de 1274, la qual fou modificada per a reduir els censos a pagar, el 26 de febrer del 1310 pel seu fill Raimon de Besora. Guillem de Besora i la seua dona quan feren la donació als pobladors especificaren: “donem tot el terme de la Torre de Vinraví als pobladors que allí hi havien o que després i hauran, de manera que vosaltres i els vostres successors tingueu el dit terme amb les entrades i les eixides, amb les aigües, herbes, rius, pastures, caça i fustes, és a dir muntanyes amb tots els drets i pertinences que de qualsevol manera tinguen que pertànyer”. Formava part de la nomenada Setena de Culla. També fou propietat de les ordres del Temple i de Montesa.


Al poble podem trobar restes de la muralla medieval; també són dignes d'esment:
  • Església de Sant Bartomeu. Aixecada en 1702 aprofitant les restes del castell. Manté les traces de la fortalesa que va ser.
  • Ajuntament. Interès arquitectònic.
  • Torre Madoc. Masia fortificada que segons diu la tradició és d'origen àrab però sembla més adient pensar que seria del XIV-XV. Actualment es troba habitada i en perfecte estat.
  • Castell.
  • Ruïnes d'un magatzem àrab.
  • La Mina. Antiga mina, considerada la major mina de ferro del País Valencià, tot i que també hi extreien quars i altres minerals, reconvertida en Museu Miner.
  • Parc miner del Maestrat. Visites guiades a les mines Victoria i Esperanza, d’on durant les dècades del quaranta als seixanta del segle passat s’extreia mineral de ferro.


L'art culinari de La Torre d'En Besora es veu representat per plats típics com l'olla de poble, carns a la brasa i tot tipus d'embotits casolans. Destaquen les barres i fogasses de pa tradicionals, que continuen elaborant-se amb la fórmula tradicional del forn morú a base de llenya. Es poden degustar els dolços típics on els productes autòctons són la base de nombrosos plats de rebosteria com les ametles garapinyades, "els pastissets", "les coquetes", que es reparteixen en la festivitat de Sant Antoni Abad, o la coca de iogurt, que és les postres típiques en la romeria a Sant Pau.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada