dimecres, 12 d’octubre de 2016

Llíber (La Marina Alta)



Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a la subcomarca d’Aixa, de la qual és el poble més menut. Al terme, situat junt al riu Xaló-Gorgos i envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana, es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà gaudir de paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, la partida de Marnes, o la Penya Roja.

Pel que fa a l'etimologia del topònim Llíber, hi ha dues teories: una fa derivar aquesta denominació d'un suposat praedium Liberii, és a dir, la finca de Liberius, el seu propietari; l'altra tesi considera que el topònim prové de l'expressió llatina Liber Locus, que significa finca de descans o esbargiment.

A la partida del Pou de Gata, situada al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Pot ser l’origen del poble estiga en una vil·la romana. Llíber va ser conquerit als musulmans l’any 1245 per Jaume I (1208-1276). La dama Constança de Sicília va gaudir de les rendes de Llíber fins al novembre de 1300, data en què el rei Jaume II (1267-1327) li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uixó. A principis del segle XV, Llíber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellví, el qual va vendre-ho, en 1408, a Jaume Verdeguer. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la que pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instàncies dels creditors d'en Galceran Martorell, germà de l’escriptor. Els adquirents van ser en Gonçal d'Íxer, comanador de Montalbà , i la seua esposa Agnès de Portugal. El dia 12 de setembre d'aquell mateix any, aquest matrimoni va vendre Llíber al seu fill Pere. Va pertànyer al senyoriu del duc d'Almodóvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló del qual es va independitzar.

 Viquipèdia. Treball propi de Joanbajo
A Llíber des de fa segles es produeixen productes de qualitat elaborats de manera artesanal, a partir de la matèria prima que dóna l’agricultura de secà que hi predomina: el vi i la mistela, la pansa, els embotits i la rebosteria tradicional (pastissets de moniato, coca maria, pa cremat, ametllats, etc.)

A banda de la interessant ruta arquitectònica i paisatgística dels riu-raus que encara romanen com a record de la manufactura de la pansa, o la del Calvari, l'únic monument ressenyable es l'església dels sants Cosme i Damià.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada