dilluns, 10 d’octubre de 2016

Paterna (L'Horta)



La població actual es reparteix entre el poble, i les urbanitzacions i barris de La Coma, La Creu de Gràcia, Cumbres de San Antonio, Terramelar i La Canyada, la més antiga, ja que des de finals del XVIII ha estat constant la construcció de vil·les d'esbarjo per a la classe més acomodada de la ciutat de València.

Al jaciment de Despeñaperros s'han trobat deixalles del Neolític i del Bronze, època de la qual també hi ha record a la Lloma de Betxí; també en Despeñaperros i en La Vallesa hi ha testimonis del pas dels ibers; de l'època romana hi ha petjada en diferents llocs de l'actual terme municipal, dels quals destaquen una sèrie d'aqüeductes; l’estada dels àrabs ja és ben palsa, amb construccions com l'Alcàsser, la Torre i un munt de deixalles escampades pel terme i la població. En la primavera de 1065 el rei Ferran I de Castella i Lleó (1010-1065) intentà la conquesta amb escàs èxit. El 9 de juliol de 1237 Paterna fou atorgada a fur d'Aragó, juntament amb Manises, a Artal de Lluna pel rei Jaume I (1208-1276), encara que la data efectiva d'ocupació per part del monarca no seria fins el 10 d'abril de 1238. Al segle següent una filla de Lope de Lluna, Maria de Lluna, va casar-se amb l'infant Martí d'Aragó, fill de Pere el Cerimoniós (1319-1387); el fill d’aquests, Martí de Sicília, va deixar-lo en herència a son fill natural Fadric, aspirant a la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp, obrint d’aqueixa manera  una conflictiva etapa successòria, després de la qual, l'any 1436, el rei Alfons el Magnànim (1396-1458), va desposseir en Fadric de les seues propietats i va cedir-li-les a l'infant Enric, fill de Ferran d'Antequera (1380-1416) i duc de Sogorb; d'aquesta manera el lloc restà vinculat al senyoriu de Sogorb. L'expulsió dels moriscs despoblà la població i paralitzà el seu desenvolupament. A la mort, en 1670, de Joaquim Agustí d'Aragó el poble quedà en mans de la seua germana Caterina Antonia d'Aragó, esposa del duc de Medinaceli. El 30 de juliol de 1746 el senyoriu i la vila foren venuts, per 104.920 lliures valencianes, a Antoni Pando Bringas Arnaiz i Peña, per al qual Felip V (1683-1746) creà, el 13 de novembre d'aqueix any, el comtat de Vila-Paterna. 
El 1817, tres anys després de l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis, passà a ser propietat del marquès de Miraflores, del qual es conserva el castell alcàsser. En 1858 es canalitzaren les aigües del barranc de la Font la qual cosa suposà un gran avanç modernitzador per a la vila; aqueix mateix segle arribà el ferrocarril i s’hi instal·là el campament militar. Durant un llarg període de temps (1939-1956) les tàpies del cementiri de Paterna, així com del proper camp del tir al colomí, serien mut testimoni de les execucions "legals" del nou règim establert per la victòria de les armes. Un total de 2.237 anarquistes, comunistes, republicans, i en general, desafectes a la dictadura ––gairebé un 50% del total d'execucions dutes a terme al País Valencià— foren passats per les armes. En les llistes dels executats podem trobar veïns de les poblacions i comarques més properes, encara que tanmateix hi apareixen d'altres comarques del nord i del sud, així com de la resta de l'Estat; grans fosses comunes situades a l'entrada del cementiri municipal, alguna de les quals compta amb més de 400 cadàvers, són el resultat de les execucions, quasi diàries en el primers anys de la postguerra. Cal destacar, dels allí assassinats el Dr. Peset Aleixandre (1886-1941), que fou rector de la Universitat de València.

El lloc fou un centre molt important de producció de ceràmica durant l'època musulmana; en 1285 ja és citada com a centre terrisser; en època medieval hi havia dos barris (les olleries) que s'hi dedicaven i exportaven la seua producció a diferents llocs d'Europa, sobre tot a Avignon i Nàpols; a partir del segle XV, però, perdé importància front Manises. A hores d'ara l'economia es basa en una potent agricultura, de regadiu fonamentalment, i, sobre tot en una gran xarxa de polígons industrials en què estan representats gairebé tots el sectors, fins i tot hi ha el Parc Tecnològic de la Universitat de València, capdavanter en investigació sobre alta tecnologia.



Patrimoni paterner:

  • Torre àrab. Típica torre defensiva musulmana, perfectament restaurada i conservada.
  • Les Coves. Habitacles excavats en la roca a finals del XIX i primeries del XX i fets servir com a habitatges durant tot el segle passat.
  • Calvari. Possiblement, alcàsser fortalesa dels Lluna d'Aragó. Molt modificat per diverses intervencions.
  • Castell o Palau dels Comtes de Vila-Paterna. Obra de 1817 destinat actualment a seu de l'ajuntament.
  • Mercat. Edificat en 1935. Paterna ja comptava amb privilegi de Jaume I per a celebrar mercat.
  • Gran Teatre. Inaugurat el 24 de juny de 1927 i dedicat, recentment, a un dels més populars fills de Paterna, l'actor Antonio Ferrandis (1921-2000).
  • Cafè Teatre Capri. Antic Teatro de la Unión, de 1924.
  • Museu Municipal de Ceràmica. Ubicat en l'antic ajuntament, edifici de 1860.
  • Església de Sant Pere apòstol. Fundada el segle XIV, tot i que l'edifici actual data del segle XVII.
  • Convent de Santa Caterina
  • El Roser
  • Mare de Déu dels Desemparats.
  • Santíssim Crist de la Fe, de la Canyada.


Paterna és una ciutat festera, on s'hi celebren, entre altres, Moros i Cristians, Falles, Setmana Santa. Però la més popular de les seues manifestacions festives és la Cordà, que cada darrer diumenge d'agost congrega una autèntica multitud desitjosa de fruir del llançament de milers de  coets “borratxos'' que il·luminen la nit paternera.

Coincidint amb el 16è aniversari de la mort de l’actor Antonio Ferrandis, l’ajuntament de Paterna (L’Horta) ha creat el Festival de Cine Antonio Ferrandis, la primera edició del qual s’hi celebrà els dies 14, 15 i 16 d’octubre de 2016. El certamen servirà, entre altres coses, per presentar en exclusiva pel·lícules rodades a Paterna, per projectar films amb segell valencià, per homenatjar les grans figures del cinema valencià o per celebrar taules rodones i trobades amb personatges rellevants de la cultura valenciana.

Els arrossos constitueixen la base gastronòmica, però el més típic dels àpats del poble són els dolços coneguts com els ‘'cachaps'' de recepta arcana i procedència àrab.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la web de l'Ajuntament de Paterna. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada