El terme
municipal, equidistant entre el riu Serpis i el Barranc de Beniopa que travesen
nombroses sèquies procedents del riu Vernissa, és un dels més menuts del País Valencià
i està totalment envoltat pel de Gandia. L’àrea urbana es completa amb una zona
d’horta i la Serra Falconera.
Establir quin va ser el seu topònim
originari és una tasca bastant difícil, s’hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida
i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén.
Jaume II (1267-1327), en 1323, va concedir
el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça
el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de
Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre,
en 1503, la propietat a Maria Enríquez i
de Luna, duquessa de Gandia.
Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d’Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l’expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. En 1673 Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial. A la fi del XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d’aquesta casa fins la dissolució dels senyorius en el segle XIX.
Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d’Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l’expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. En 1673 Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial. A la fi del XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d’aquesta casa fins la dissolució dels senyorius en el segle XIX.
La influència de Gandia condiciona
l’economia, que ha donat l’esquena totalment a l’agricultura i es basa en el turisme.
La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.
Del seu patrimoni cal destacar:
Les
Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït
en 1908-09, amb una barreja d'estils neoclàssics, es dedica a l’educació.
- Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l’antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.
- Ermita de Sant Antoni. Compartida amb Gandia.
- La Casa Gran. Antic palau senyorial del baró de Ròtova. Avui és un restaurant.
- Antic ajuntament, que conserva un antic rellotge solar.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
La casa gran fa anys que ja no és un restaurant. Ara és una vivenda particular.
ResponElimina