divendres, 9 de juny de 2017

Miramar (La Safor)



El terme municipal s'assenta al bell pla de La Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una platja amb passeig marítim de més d'un km de llargària.

Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, que després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix mateix any obté independència eclesiàstica; en el segle va ser adquirit per la família Borja; tingué com a annexes Tamarit i Daimús, separada el 1902. En 1609, a causa de l’expulsió dels moriscs el poble quedà despoblat, però en 1646 ja comptava amb 20 focs –al voltant de 100 veïns.
Cavanilles (1745-1804) dóna una xifra, en el segle XVIII, de 106 habotants. Malgrat la davallada que causaren les epidèmies de còlera de 1854 i 1855, el segle XIX fou de continu creixement demogràfic –800 persones en 1897). Durant el passat segle l'emigració cap a Gandia, València i França delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar significativament.

Tradicionalment s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre; a hores d'ara, però, l'activitat principal se centra en el sector serveis.


El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i del Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu Apòstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.

A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix, els plats típics de Miramar són la bossa de polp, elaborat amb polp, arròs, creïlla, penca i carlota, la paella amb cebes i, de dolç, la coca borratxa.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada