dilluns, 26 de juny de 2017

Manuel (La Ribera Alta)

El terme és menut i es dedica a l'agricultura. Compta, però, amb Les Salines, explotades des de molt antic, entregada després a l'exèrcit i recuperada posteriorment i protegida com a Paratge Natural Municipal, des del 3 de febrer de 2006.

Una agosarada teoria diu que el topònim seria la conjunció dels mots Meu i Nel ,que significarien quelcom això com "confluència de les aigües en la vesant d'una vall". Hi ha evidències de població ja en el Bronze i, en la Serra Valiente, hi ha un poblet iber. Del pas dels romans hi roman la necròpoli de les Foies. La fundació té l'arrel en una alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva. En 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vinculà en baronia.
Posteriorment fou propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet. En 1609 romangueren deshabitades les 31 cases de moriscs que hi havia; en 1610 es dóna carta pobla que permet la repoblació amb cavallers cristians; en 1663 torna a haver-hi 40 cases habitades. En 1706, en el decurs de la Guerra de Successió, a Manuel hi hagué un enfrontament entre partidaris del Borbó i de l'Arxiduc que acabà amb la mort de 30 maulets. Cavanilles (1745-1804) ens conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de 1782 s'explotaren, per orde de Carles III (1716-1808), unes salines que hi havia al seu terme. L’actual municipi es va formar per la unió, en 1836, dels antics llogarets àrabs que s’havien anat construint seguint el traçat de la vella sèquia Comuna de l’Ènova, i que el repartiment de Jaume I (1208.1276) havia fragmentat amb l’adopció de noms ja cristians: Faldeta, Torreta, l’Abat i Manuel.


L'arribada del ferrocarril, allà per 1850, va propiciar la construcció d'alguns magatzems de taronja, que impulsaren una gran activitat comercial i agrícola fins a la dècada del seixanta del segle XX en què l’estructura econòmica es transformà amb un increment dels serveis i un retrocés de l’agricultura.
Quant a la part monumental citarem
  • Església de santa Anna, aixecada en el segle XVIII i restaurada desprès de la guerra de 1936-39 en què s'afegí un controvertit remat al campanar.
  • La paret del Moro a Les Salines, antiga torre guaita mora, del X.
  • Palau de Manuel. Avui Casa Estruch. Lloc en el qual es va atorgar la carta fundacional de 1610.
  • Casa Gran. Del segle XVIII, però possiblement aixecada sobre una torre àrab del segle X.
  • Pont de Fusta. Finals del segle XIX, modificat en 1910.
  • La Casa de la Sal. Magatzem de sal, documentat des del segle XV al XIX.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada