dimarts, 11 de juliol de 2017

Alfarb (La Ribera Alta)

Alfarb és un municipi de la vall dels Alcalans travessat el riu Magre. El terme és regat per la sèquia d'Alfarb i per la sèquia d'Alèdua o d'Alginet, que reguen part de les 457 ha de regadiu, de tarongers la major part. La resta de terres són regades per aigües del subsòl. El poble forma juntament amb Catadau i Llombai l'anomenat Marquesat. S’hi conserva el despoblat d’Alèdua. Al paratge de la Falaguera, paratge d'extraordinària riquesa botànica i paisatgística, brolla la font de la Mola, d'aigües molt apreciades per a la curació de malalties hepàtiques i renals; a més, ací, a la Falaguera hi ha unes pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat.



El topònim deriva de l'àrab al-ḫarb, que significa el despoblat. A banda de jaciments prehistòrics al paratge dels Ascopalls i al Puntal i a la Mallà, s' hi han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova, i hi ha també vestigis romans a la torre medieval situada a l'est del poble sobre la part que recau al riu Magre. Als seus murs encara hi ha --tapada per una construcció contigua— una làpida amb la inscripció Hercule invicto. La primera referència que tenim del lloc és que va ser donat per Pere IV (1319-1387) a l’Infant Alfons. El 1347 sa filla li ho vengué a Perico de Culillas. El 1358 el rei va vendre la jurisdicció del lloc i del castell d’Alfarb a Pere de Centelles qui, en 1391, li ho vendria a Amèrico Centelles. Els seus posteriors titulars seran el marquès de Llombai, duc de Gandia i el duc d’Osuna. Carles Borja, el 1611, dóna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al seu escut figuren les armes dels Borja. En el segle XVIII produïa cereals, garrofes, seda, vi i oli, i tenia indústries de llenç i d'algeps.

D'un sistema econòmic amb una gran importància de la muntanya i del secà, ha passat a una economia en què es barregen els conreus de cítrics i fruita, la ramaderia --sobretot aviram--, la xicoteta indústria, prou diversificada —envasos de fusta i cartó, marbre, alumini i ferro, etc.— i els serveis. Alfarb compta entre el seu patrimoni històric i artístic amb unes pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.



Quant al patrimoni alfarbí:
  • Església de Sant Jaume Apòstol. Eclèctica. La darrera restauració és del 1964.
  • Torre medieval. De possible origen morisc, es conserva en un acceptable estat. S'hi han trobat també vestigis romans.
  • Castell. D'origen romà.
  • Ruïnes de l'antic algepsar d'Alfarb

En l'apartat sociocultural el poble compta amb diverses associacions, com ara l'Escola de danses d'Alfarb, Fum de botja. Associació cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat, la Banda de música la Lira, el Club de pilota i l'Escola de dolçaina i tabalet "Honorat Gil".


Cap comentari:

Publica un comentari