diumenge, 16 de juliol de 2017

Santa Magdalena de Polpís (El Baix Maestrat)


La totalitat del terme municipal se situa en els estreps de la serra d'Irta.

Té com a primer antecedents poblacionals documentats el castell musulmà de Polpís i un xicotet caseriu situat als seus peus. En 1190 Alfons II (1157-1196) fiu un intent fallit de conquesta amb l’ajuda de l'orde del Temple, a la qual prometé el senyoriu. Fou definitivament conquistat per Jaume I (1208-1276) en 1233 i donat a l’orde de Calatrava en poder de la qual romangué fins 1280 en què el mestre del Temple va fer acomplir la promesa d'Alfons II, s’hi adjudicà el senyoriu i li donà carta de població, en febrer del 1287, a Fur de València. En 1319 recaigué en l'orde de Montesa dintre de la comanda d'Alcalà de Xivert. En 1616 passà a dependre d'Alcalà de Xivert, del qual es va separar a les primeries del segle XIX.

Malgrat que darrerament s’hi nota l’activitat turística propiciada per la propera Peníscola la principal activitat econòmica hi és l'agricultura de secà (oliva, ametla garrofa) i, en menor mida, el taronger. La indústria està representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fàbrica de prefabricats de formigó i extracció d'àrids.

Del seu patrimoni podem citar:
  • Castell de Polpís. Segle XI. En estat de ruïna, però manifestament recuperable. Destaca la torre de l'Homenatge. Hi ha també restes de la porta principal i alguns llenços de la murada.
  • Església de Santa Magdalena. Aixecada en 1819 sobre una capella de 1330 que s’hi conserva.
  • Ajuntament.
  • Torrassa de Sant Millan, o de l'Oblit. Construïda en 1849 com a torre de la xarxa telegràfica de l'Estat. Funció que mai va arribar a desenvolupar.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada