El
terme municipal compta amb enormes platges de sorra com la Malva-rosa, Les
Arenes El Saler o Pinedo. El Parc
Natural de l'Albufera, amb la part del llac que li pertoca i la Devesa,
gran pineda a escassos 10 km del casc urbà és altre dels escassos paratges que
li van quedant a aquesta ciutat que té com a parcs públics més freqüentats
l'emblemàtic Jardí de Vivers, el de Montfort i el Jardí del
Túria, popularment “el riu”, que no és altra cosa que l'antic llit del Túria,
que travessa tota la ciutat d'oest a est, transformat en el lloc per
excel·lència on acudeixen els valencians a practicar els seus esports favorits,
l'agradable passejada o, fins i tot, a prendre el sol. Malgrat tot no és aliè a
l'especulació urbanística i al seu bell entorn han crescut edificis públics com
el Palau de la Música, la Ciutat de les Ciències o el Zoo al parc de Capçalera,
que s'han rodejat de barris de luxe de nova, i ràpida, creació. Els habitants
es reparteixen entre la ciutat i les pedànies de Benifaraig, Benimàmet,
Beniferri, Borbotó, Carpesa, Casas de Barcena, El Castellar de l'Horta,
L'Oliveral de l'Horta, Maluella Tauladella Rafalell i Vistabella, Masarrojos,
El Palmar, El Perellonet, Pinedo, Poble Nou, El Saler i Forn d'Alcedo.
diumenge, 26 d’agost del 2018
divendres, 24 d’agost del 2018
Alboraia (L'Horta)
Alboraia
és una de les poblacions més destacades de l'Horta Nord, la qual, malgrat el
seu creixement i la proximitat a València, conserva el sabor típic dels pobles
de l'horta valenciana, de fet se li defineix com 'El portal de l'Horta Nord'.
El terme municipal encara manté àmplies zones d'horta, amb cultius intensius
que constitueixen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A
mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de
la pressió urbanística i de diverses polítiques econòmiques de caràcter estatal.
No obstant això, atès que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es
divideix en huit partides: Calvet, Desemparats, Mar, Massamarda, Masquefa,
Miracle, Savoia i Vera. Compta també amb aproximadament quatre kilòmetres de
platges, des de l'anomenada Platja Nord, que van des de les platges de Meliana
fins a La Patacona, ja tocant amb la veïna Malva-rosa. Al terme hi ha el
despoblat de Rafelterres i els nuclis de població costaners de la Patacona i
Port Saplaya.
dimecres, 22 d’agost del 2018
La Torre d'En Domènec (La Plana Alta)
També
és coneguda com La Torres dels Domenges, que és la denominació amb que se la
coneixia en textos medievals, possiblement per ser l'antic domini o reserva
senyorial de la batlia de Coves de Vinromà, posteriorment convertit en
població. A la Lloma Forner i als Racons hi ha un poblat iber anterior al segle
V aC. Fou ocupada pels cristians en 1233, i en 1235 era propietat de Balasc d'Alagó (1190-1239), a la mort
del qual fou donada a l'orde de Calatrava. En 1275, mitjançant permuta amb
l'orde, passà a senyoriu d'Artal d'Alagó
(¿?-1295). En 1293 pertanyia a la Corona i en 1294 al Temple. No coneixem la
seua carta pobla, que apareix en 1300. A partir del 1319 pertanyia a l'orde de
Montesa. En aquell segle s'arribà a un acord per al pagament del monopoli de
forns. Eclesiàsticament va dependre de la parròquia de Vilanova d'Alcolea fins
el segle XIX.
L'economia
és bàsicament agrícola: ametla, oliva i garrofa; i ramadera, recolzada per la
construcció i els serveis.
L'
església de Santa Quitèria i l' ermita de la Mare de Déu de la Font són els
seus edificis més característics.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Etiquetes de comentaris:
La Torre dels Domenges
dimarts, 21 d’agost del 2018
Senyera (La Ribera Alta)
El
topònim del lloc podria provenir d'una antiga sènia que hi havia i que per deformació
per l'ús del mot hauria derivat en Senyera. En qualsevol cas, l'origen està en
una alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) passà a dependre del castell de Benimeixís, el
qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria
Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde.
Lloc de moriscs (30 cases el 1609), després de l'expulsió li fou concedida nova
carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa
arròs, seda, dacsa, oli i forment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)