Al terme hi ha el port de Cabrelles (1.320 m) i compta amb paratges com
ara la Roca Parda i La Penya Roja ––en què abunden els voltors––, el Portalets
dels Moros o el Toll d'En Drac. Tradicionalment, la població s’ha trobat
dispersa en les moltes masies que hi ha en el municipi.
Tot i haver-hi jaciments
prehistòrics, l’origen més probable del poble és visigot. Fou un llogaret musulmà
voltat d'amples muralles, que en 1086 pertanyia a la taifa de Lleida i fou
conquerit en 1240 i donat en senyoriu a Balasc
d'Alagon (1190-1239). Posteriorment passà a l'Orde del Temple sota la qual
jurisdicció, estigué fins la dissolució de l'orde en 1312 en què tornà a la
corona i es va convertir en un dels poblets de Morella. Durant les Germanies va
estar de part dels avalotats per la qual cosa va sofrir posteriors represàlies.
En 1691 XVII Carles II (1661-1700)
va convertir-la en vila independent en segregar-la de Morella. En 1750 figura inclosa en les viles de reialenc. Fou zona
d'activitat carlista durant el segle XIX.
L’economia ha estat
tradicionalment ramadera. Va
ser molt important al llarg de tota la seua història, i ho continua sent, el
bestiar de llana i el seu comerç, amb el floriment d’una indústria tèxtil
d’especial rellevància.
A banda del conjunt urbà, que conserva la trama
original, citarem els monuments més importants:
- Ajuntament. Edifici del segle XVII, recentment restaurat.
- Església de l'Assumpció. Barroca, del segle XVIII, sobre planta romànica El campanar no és si no la Torre de l'antic Castell àrab.
- Castell àrab. Declarat BIC, en 2003. Es conserva, com ja s’ha comentat la torre, part de les muralles i el pati d’armes, reconvertit en plaça de bous.
- Ermita de Sant Marc. Exemplar d'ermita de Reconquesta ubicat en Les Albaredes, antic barri del Portell, ara despoblat.
- Ermita de l'Esperança, o de la Font. Renaixentista dels segles XVI-XVII
- Pont de la Rambla. Segle XVII, encara que hi ha documentació de 1212, que podria fer-ne al·lusió. Restaurat en 2007.
- Calvari.
- Safareig.
Cada 25 d’abril s’acudix en romeria des de Portell als
“Albaredes”. Una de les poques de tot el País Valencià que conserva tot el
misticisme, religiositat i rigor en les seues normes al llarg de tota la
celebració, fet que la fa destacar i li atorga un caràcter únic.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada