També coneguda com Favareta, la totalitat
del seu terme es dedica a aprofitar les aigües del Xúquer per al reg de l'arròs
i de la taronja, els quals constitueixen la principal font de riquesa local.
Viquipèdia. Treball
propi de Joanbanjo
|
Joan Coromines (1905-1997)
afirma que el topònim Favara prové del mot àrab "fawwara", que
significa "la font" o "l'ullal", pels nombrosos brolladors
d'aigua subterrània que n’hi ha; altres autors, però, creuen que el nom pot
vindre de la tribu dels Hawwara, que ocuparen aquestes terres des del segle
VIII. Hi ha el jaciment
de la Cova de la Galera, amb materials del Bronze, II-I mil·lenni a. C, i de
cronologia Ibèrica; també hi ha restes prehistòriques a la Plana de l’Avenc. Fou
una alqueria musulmana que no apareix en el Llibre del Repartiment. Com a lloc de
moriscs va pertànyer a Corbera i quedà deshabitada en 1609, a ran de l'expulsió.,
quan comptava amb 22 focs.
Carles Borja i Centelles, senyor del lloc, va atorgar, el 1611, carta pobla en què s'establia l'emfiteusi com a sistema de relació entre senyor i vassalls. En el segle XVIII passà als comtes de Ròtova. El 1835 el poble deixà de pagar drets feudals i inicià un plet amb el comte, que no va acabar fins el 1857, amb la signatura d'un acord pel què s'indemnitzava el senyor amb una quantitat a canvi de l'emancipació definitiva de la seua senyoria directa. Els segles XVIII i XIX el creixement demogràfic va ser sostingut, però aquest ritme es va truncar en les dècades dels cinquantes i seixantes del segle passat en què es va produir l'emigració cap a França.
Carles Borja i Centelles, senyor del lloc, va atorgar, el 1611, carta pobla en què s'establia l'emfiteusi com a sistema de relació entre senyor i vassalls. En el segle XVIII passà als comtes de Ròtova. El 1835 el poble deixà de pagar drets feudals i inicià un plet amb el comte, que no va acabar fins el 1857, amb la signatura d'un acord pel què s'indemnitzava el senyor amb una quantitat a canvi de l'emancipació definitiva de la seua senyoria directa. Els segles XVIII i XIX el creixement demogràfic va ser sostingut, però aquest ritme es va truncar en les dècades dels cinquantes i seixantes del segle passat en què es va produir l'emigració cap a França.
De la part patrimonial, farem esment
de:
- Església de Sant Antoni Abat.1760.
- Ermita de Sant Llorenç
- Font del Cavall.
- Font de Vera Creu.1950.
- Escoles Fundació Patriarca Sant Josep. Edifici de 1880 que presenta un tractament diferencial a cada planta.
Viquipèdia. Treball
propi de Joanbanjo
|
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata
retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada