Onil (L'Alcoià)

El terme municipal es troba immers en la subcomarca de la Foia de Castalla i abasta des dels darreres estreps de la Mariola fins a la planura de La Marjal i la serra d’Onil; les principals altures són Els Castellars, La Penya de l’Àguila, la Fenesosa, l’Ombria del Puig i la Solana de Tagüenda, totes elles amb altures entre els 1.000 i els 1.200 m. Els paratges més bonics per visitar són: l’ermita de Santa Anna, el Coto Escolar, la Favanella i el Tormo.

Hi ha tretze jaciments --des del Paleolític Superior fins als romans-- que parlen de l’estància humana a Onil al llarg de tota la història. Malgrat que el topònim puga identificar-se amb l’Onice grec o l’Onix romà, les primeres evidències d’assentament són musulmanes, època durant la qual el poble estava en mans del Sayd Abu Zaid (¿-1269), antic rei de València, el qual, després de convertir-se al cristianisme, es va declarar vassall de Jaume I (1208-1276) i obtingué, el 1244, el manteniment del domini de la població; el matrimoni de la seua filla amb el cavaller Ximén Pérez d'Arenós permeté a aquest adquirir el senyoriu d'Onil que, el 1251, va ser entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant.

El 1268 fou cedita Albert de Lavania; des d’aqueix moment passà per diverses mans fins arribar a les del marquès de Dos Aigües, després d’haver estat elevat al rang de baronia, en 1364, per Pere IV (1319-1387). La seua adhesió a Felip d'Anjou (1683-1746) durant la guerra de Successió li reportà el nomenament de vila, que romaniria inclosa en la Governació d’Alcoi després del Decret de Nova Planta. 

En el transcurs de la Guerra Civil algunes de les indústries van reorientar la seva producció cap a la construcció i assemblatge d’avions i les seues instal·lacions de fosa metal·lúrgica es van dedicar a la fabricació de bombes d'aviació. La seua existència, sumada a la construcció d'un aeròdrom dedicat a la prova d'avions depenent dels Serveis Aeris de Fabricació (SAF-15), al qual se li va afegir una secció d'acoblament de Polikarpov I-15 i monoplans I-16 soviètics, va provocar la construcció d'una àmplia xarxa de refugis a la localitat. Un dels últims que s’ha documentat és el que es troba localitzat sota les criptes de l'església.

Poble de tradicional economia agrícola, des de 1878 inicià el contacte amb la indústria joguetera, arribant, a hores d’ara, a ser el primer productor de l'estat de nines, les quals exporta arreu del món; també hi ha una important indústria de foneria de metalls, nascuda de la necessitat d’abastir-se dels materials necessaris per a la fabricació de joguines. L’activitat més important que roman del passat agrícola és el conreu de l’olivera de què s’hi extrau un excel·lent oli.

Del patrimoni onilenc destaquem:

• Palau-Fortalessa del Marquès de Dos Aigües. Aixecat entre 1539 i 1614 en estil gòtic renaixentista. Actual Ajuntament, Museu de la Festa i sales d'exposició.
• Casa de l’Hort. Segle XVIII. Estil xorigueresc. Seu del Museu de la Nina.
• Església de Sant Jaume. Edificada en 1778, per l’arquitecte Cambra, aprofitant la capella del Palau. Conserva diferents obres d'art de què destaca el Baptisteri pintat per Eusebio Sempere (1923-1985), il·lustre fill de la vila, de què parlarem més avall.
• Convent de Sant Bonaventura. Fundat en 1687 per monjos Franciscans Alcantarins. Posseeix una interessant col·lecció pictòrica.
• Ermita de Santa Anna.
• Ermita de la Verge de la Salut. Frescos i ceràmiques valencianes.
• Monestir de Montserrat. Segle XVI, Bé de Rellevància Local.
• Creu de Sant Antoni. Únic vestigi de la desapareguda ermita homònima.
• Casa-Palau dels Lamo d'Espinosa.
• Casa dels Joan. Amb escut heràldic declarat BIC.
• Cine Avenida. 1954. Actualment seu festera.
• Casa i jardins de Tàpena.
• El Xorro de la Plaça. Font modernista de taulellets.
• Barri del Raval. Inici dels extramurs de la ciutat.
• Barri de Les Figueretes. Escales estretes, construccions irregulars, cases d'adob i de pedra, zones d'artesans...
• Museu de l'Oli i Cooperativa Agrícola Verge de la Salut. Ubicats en les dependències de l'antiga almàssera.
• Pouet de la Neu. Segle XVIII. En perfecte estat de conservació.
• Parc dels Reis Mags. Mural homenatge als joguets i nines de sempre, donat a la vila per l'Associació dels Reis Mags d'Onil.
• Ruta Sempere:
• Monument a la Nina.
• Casa natalícia
• Casa on va viure
• Mural en la Plaça dels Esportistes Olímpics
• Bust de Sempere, realitzat per Pablo Serrano, en la Plaça Major.
• Sala Sempere, exposició de les seues obres, al Palau.
• Mural de FAMOSA, als jardins de l'Ermita de la Mare de Déu de la Salut.

El 3 d’abril de 1923 hi va néixer Eusebio Sempere, escultor, pintor i artista gràfic. El qual, en 1940, començà els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de València; estudis que més tard ampliaria a Paris, on es va relacionar amb artistes de la talla de Picasso (1881-1973), Kandinsky (1866-1914), Mondrian (1872-1944), Chillida (1924-2002) o Matisse (1869-1954). La dècada dels 60 la passa a Madrid, on forma part de diversos grups vanguardistes, entre els quals, el valencià Grup Parpalló. Als EUA s’hi introduí en l’ús de l’ordinador per a la creació artística, tècnica de què fou pioner a l’Estat Espanyol. En 1983 li concediren el Príncep d’Astúries de les Arts, en premi a la seua àmplia obra, que abarca des de dibuixos, olis i serigrafies a l’escultura en ferro i en acer cromat. Morí al seu poble el mateix dia que complia els 62. En el seu honor, Onil celebra la Biennal que du el seu nom, la qual arribà en 2022 a la vint-i-vuitena edició.

La gastronomia onilenca, a l’igual que la de la resta de la Foia, ofereix els gaspatxos amb pebrella, l’arròs la forn, l’arròs amb bacallà, fasedures,borreta, etc i dolços com ara les tonyes, les llengüetes o els suspiros.