 |
| Viquipedia. Treball propi de Tonibe78 |
Quant a
paratges podem esmentar Les Penyes de Villar
i Vilanova, i el Xorrador.
 |
| Viquipèdia. Treball propi de Toni Barrera-Escoda |
Les restes més antigues d’ocupació humana coneguts són una punta de
fletxa de Las Chirivillas i les
ceràmiques del Tossal del Mas del Plano; d’època ibèrica hi ha restes al
Castellar i els poblats de l’Escudella i Los
Cabañiles en el qual subsòl es van trobar inhumacions infantils datades
entre el segle V-IV aC; les ruïnes d’una torre moruna i les deixalles d’un
antic poblat permeten parlar d’un més que probable origen musulmà, també el
topònim és, segon vol la tradició, àrab ja que faria referència a la favorita
d’un califa local anomenada Zucayna; tot i que és més versemblant, la teoria
que diu que prové del terme sukaina,
que significa “caseta al costat de la font”, que faria al·lusió a una font que
hi ha al costat del poble, de la qual encara s’extrau part de l'aigua que abasteix
el poble. Després de la conquesta cristiana la
seua població continuà sent totalment morisca, fet de gran importància ja que
amb l’expulsió del 1609 romangué deshabitada, la qual cosa va provocar un
retrocés econòmic acrescut pels problemes de repoblació. A
finals del segle XV, va sorgir el ducat de Vilafermosa, que englobava la
baronia d'Arenós, del que Sucaina formaria part durant uns 400 anys. A
principis del segle XX la precarietat de l’agricultura va comportar una emigració
important cap als centres industrials de Catalunya, bàsicament cap a la ciutat
de Barcelona, i en molta menor mesura cap a la ciutat de València. A mitjans
del mateix segle hi hagué una segona onada emigratòria cap als nuclis industrials
de La Plana: Onda, Nules, Vila-real, etc.
 |
| Viquipèdia. Treball propi de Toni Barrera-Escoda |
Del terme municipal tan sols es dedica a l'agricultura una xicoteta
part, en què es conreen avellanes principalment. Una mica de ramaderia completa
l’economia local. La indústria hi és inexistent.
El nucli urbà conserva el tipisme propi de la seua fundació àrab, la
passejada ens anirà mostrant l’Ajuntament, la Casa Abadia, les restes de la
muralla i del castell, d’origen àrab però avui pràcticament inexistents i
integrats en els habitatges actuals. També conformen el patrimoni local:
- Església del Salvador. Renaixentista. Segles XVI-XVIII¸
- Masia de Chirivilla. O Torre Mora. Alqueria àrab fortificada i que pot ser estigués emmurallada. Es troba pràcticament destruïda.
- Santuari de Santa Anna. Segle XVIII. Conjunt d'edificis amb ermita i hostatgeria.
- Ermita de Santa Bàrbara. Segles XVI-XVIII
- Ermita del Calvari i el Calvari. Segles XVIII-XIX
- Pilars de límit. Santa Anna (1801), Sant Gregori, Santanica, Calvari i Terme.
- Llavador. Recentment restaurat.
 |
| Viquipedia. Treball propi de |
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata
retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada