Immers en el cor de la Serra d’Espadà, el municipi compta amb paratges
emblemàtics de què destaquen Les Penyes Altes, ric en fauna i flora i replet de
rutes, miradors, fonts i pinedes. També mereix esment la Cova del Tronc. Com a
tants pobles de La Plana hi ha desenes d’oliveres mil·lenàries, en molts casos
encara en plena producció, que es poden visitar seguint una de les rutes
turístiques del poble. En Artana viu la major colònia de ratpenats de l’Estat,
amb més de 23.000 exemplars.
Hi ha evidències de
poblament des del mesolític, de què una bona mostra es pot veure al Museu Arqueològic
de Borriana. També s’han trobat jaciments
del neolític i dels ibers. Fou una important població de l’Edetània romana, amb
la denominació Arctalia. Els àrabs deixaren
poblats i restes de foneries de ferro en La Solana, L’Artiga o Canals; també van
ser ells qui organitzaren el terreny per al conreu del secà. Jaume I (1208-1276) la va conquerir l’any
1242. La població va conservar, però, la seua població musulmana sotmesa a la baronia
d’Artana que tingué com a senyors als Montcada, als Romeu i als Tou, senyors de
Borriol i Sollana, fins acabar, el segle XVI, en
el ducat de Villahermosa. Com la resta de la serra va ser escenari de les insurreccions
dels moriscs que van ser expulsats el 1609. El poble fou repoblat amb cristians
en 1611. El segle XVIII exercia el senyoriu el duc Josep Gurrea d'Aragó.
La manufactura de l’espart
fou de vital importància per a l’economia del lloc fins a les primeries del segle
passat. Actualment es produeix un oli de molt bona qualitat i s’aprofita el reguiu
per al conreu de la taronja.
El casc antic conserva
el sabor dels pobles àrabs amb carrers torts i estres, amb habitatges d’estil popular
i modernista. Hi ha arreu taulellets amb escenes sagrades. Del seu patrimoni citarem:
- Església de sant Joan Baptista. Segle XIX. Farcida de capelletes amb taulells ceràmics, conserva una làpida àrab i algunes pintures interessants.
- Ermita de santa Cristina. Amb hostatgeria-albergueria (avui convertida en restaurant). Al seu entorn hi ha un assut d’època romana, encara en ús, i una olivera mil·lenària.
- Castell d’Artana. Fortalesa islàmica. Es va mantenir en bon estat fins que en les guerres carlines va ser volat pel general Borso di Carminati. Actualment està en ruïnes encara que es conserven importants deixalles.
- Alguns records de la muralla àrab que voltava el poble.
- Calvari i Via Crucis
- Conjunt miner de La Creu de Ferro. Explotació minera des de temps dels romans que va ser tancada en 1963, que actualment es fa servir com a centre d’interpretació d’aquesta indústria.
El 4 de juliol de
1885 hi va nàixer l’actor Pepe Alba. Fill d’una família
humil, va emigrar molt jove, junt a son pare, a València, on va aconseguir una
beca per a estudiar en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. En els primers
moments de la seua carrera va dedicar-se al disseny de decorats, però les seues
qualitats i ambicions artístiques el convertiren prompte en cantat i actor, en
castellà i en valencià. En 1909 debutà com a professional en Alacant. En 1925 ja
liderava una companyia de teatre, amb una decidida aposta pel gènere valencià, que
arribà a representar més de 215 obres de tot tipus: sarsuela, revista, sainet,
etc.; algunes d’elles de la seua autoria. Entre 1929 i 1933 treballà a Madrid i
Buenos Aires. A partir de 1936 el seu repertori és, per raons òbvies, exclusivament
en castellà, ja que la dictadura va prohibir les representacions en altres
llengües. Aquesta prohibició es va alçar en 1946 i Pepe Alba torna a incloure
el valencià en la seua carrera, llengua que alternà amb el castellà, sobre tot
en les seues visites a Madrid. El 13 de març de 1951 va morir a València, el
qual municipi li dedicà, en 1963, un carrer.
Els seus plats més tradicionals
són la cassoleta, l’olla de dejuni i les orelletes.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada