El rierol de Torralba,
afluent del riu Albaida, és l’únic accident geogràfic del xicotet terme.
Lloc
d’origen musulmà. En el segle XV era propietat de la família Bellvís i el senyoriu
depenia de Bèlgida. Posteriorment va pertànyer als comtes de Casal. Com tants llocs
valencians l’expulsió dels moriscs, en 1609, va afectar greument la seua demografia,
la qual es va recuperar en el XVIII per a tornar a baixar el segle passat a causa
de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí.
L’economia
local depèn de l’agricultura de secà (raïm, cereals, oliveres, etc.) i una mica
de regadiu.
Del seu patrimoni cal esmentar:
- Església de sant Josep. Segle XVII.
- Palau dels comtes de San Germán. Casalot senyorial integrat en la població. L’edifici principal és gòtic, del segle XVI; la torre, més antiga pot ser d’origen àrab. Declarat BIC en 2002, però dissortadament en mans, fins 2016, d’una entitat bancària i amb un estat lamentable de conservació. L’ajuntament i la Generalitat signaren un conveni per a iniciar les actuacions necessàries per a la seua recuperació.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada