La Font de la Figuera (La Costera)

Al terme trobem el Capurutxo que, amb 901 m. d'altitud, compta amb la Cova Santa i la Cova del Triangle, la qual comunica amb la Penya Foradada (978 m); també hi ha l'Alt de Silla (1004 m), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella. Amb les zones forestals del Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i successivament, als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües.

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic i del seu patrimoni esmentarem:

• Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip, conegut com Joan de Joanes (1507-1579), pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc, està documentat el seu naixement a València.
• Font-Monument a Joan de Joanes .
• Ermita de santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el XX.
• Ermita de sant Sebastià. Segle XVI.
• Jaciment arqueológic de Sant Domènec .
• Llavador municipal , encara en ús.

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fassedures , borreta són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postres podem demanar rotllet de flora, rotllet de candial, rotllet de most i moltes llepolies més. Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxec, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

L’any 1909 hi va nàixer Ramón Más i Ros. Des de ben jove se li ubica en València, on vivia amb sa mare i germans en el carrer Juristes. Va estudiar batxillerat amb els jesuïtes i cursa després les carreres de Dret i de Filosofia en la Universitat de València. Dotat de una gran sensibilitat artística i una gran passió per la música li portaren a la poesia, camp en què col·laborà en diverses publicacions espanyoles. Participà en diverses tertúlies amb intel·lectuals valencians de l’època. En 1936 publicà el seu primer i únic llibre, un recull de poemes sobre l’amor, l’amor platònic al que dedicà bona part de la seua obra. El 14 de juliol de 1937, quan a penes comptava amb 27 anys, va morir a València, on va ser soterrat, tot i que més tard el seu cos va ser traslladat al panteó familiar de La Font de la Figuera.

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.