Piles (La Safor)

El terme municipal és absolutament pla i té l'atractiu més característic en les magnífiques platges, afortunadament poc explotades turísticament encara, que té l’origen en una antiga alqueria islàmica dependent del castell de Rebollet; ambdós, alqueria i castell, juntament amb Beniamis i Rafesineu, foren conquerits per Jaume I (1208-1276) en 1240. El rei conqueridor es va comprometre a respectar els drets dels moros que hi havia. En 1519 visqué l'esclat de les Germanies amb bateig massiu de moriscs. El decret de Carles I (1500-1558), de 1525, obligant els moros a batejar-se acabà amb l'enrunament de la mesquita i la construcció, en 1535, de l'església, moment en què el poble obtingué la independència eclesiàstica de Gandia amb els annexos de Palmera i Rafelsineu. En 1532 va sofrir un desembarcament de les naus algerianes de Barba-roja II que fou avortat pel comte d'Oliva, Francesc Gilabert de Centelles.

Precisament aquest tipus d'atacs dels pirates barbarescs donà lloc a la construcció de la xarxa defensiva costanera en què s'inclou la Torre de Piles. En 1598 un terratrèmol va fer l'església a terra, per la qual cosa es va construir el temple actual, que es va sufragar amb aportacions dels pilers en diners, joies i espècies. En 1609 l'expulsió deixa el lloc quasi despoblat fins que va ser repoblat amb cristians vells, que hi introduïren el conreu de la morera i amb ell una pròspera indústria sedera. Va pertànyer al comtat d'Oliva i al ducat de Gandia.

L'economia es basa en l'explotació dels cítrics i del turisme.

Patrimoni:

• Església de Santa Bàrbara. De la qual parlem més amunt.
• Torre de Piles. De 1573. Perfectament restaurada en 1986 per la Conselleria de Cultura, presenta un immillorable estat. Figura en l'escut de Piles com a símbol del poble.

Cuina mediterrània: arròs caldós, al forn o en paella, verdures, peix i marisc, taronges i llepolies com ara la coca en llanda, els figatells o les coques de dacsa són els menjars típics que podem degustar a Piles.