Es
trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Beneixida,
però, naix d'una alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren 'Banu-Saidi'
i que amb la conquesta passà a la família Despuis i posteriorment als comtes
d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat
després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Com a conseqüència de la Guerra
de Successió Beneixida deixà de pertànyer al corregiment de Xàtiva i recau en
el de Montesa, però això només va tondre efectes a nivell administratiu, ja
que a nivell pràctic la relació amb
Xàtiva continuà sent la mateixa.
Segons Cavanilles
(1745-1804) el 1795 produïa blat arròs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i
hortalisses. Va sofrir els efectes del terratrèmol del 1748 i de la riuada del
Xúquer del 1864. A finals de 1830, Beneixida es va institucionalitzar com
alcaldia constitucional, dins del partit judicial d'Alberic. Va ser una de les
poblacions més greument afectades per la pantanada de 1982, fins l'extrem de
que el poble ha restat abandonat i els seus habitants desplaçats, en 1983, a un
nou emplaçament.
El
reduït terme està íntegrament dedicat a l’agricultura, fonamentalment a la
taronja. Antigament s’hi realitzaven treballs artesanals d’espart.
Del
seu patrimoni conserva l’església de l’Assumpció del segle XVIII, l’ermita i
del Roser, del XVII, i la Font, de 1901, totes tres en el poble vell.
La
gastronomia s'hi basa en l’arròs: al forn, en paella o amb fesols i naps; també
es pot degustar la coca amb cansalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada