dimarts, 24 d’octubre de 2017

Betxí (La Plana Baixa)


El terme de Betxí, situat al peu de la serra d'Espadà, està solcat per riu Anna o riu Sec, que naix a l’Alcúdia de Veo i mor a Borriana. Altres accidents geogràfics són els barrancs de Sant Antoni i el de Solaig; la muntanya del Solaig (325 m) i la muntanyeta de Sant Antoni. Cal menció el paratge de les Penyes Altes.



Al terme de Betxí s’han trobat importants deixalles de l’Edat del Bronze als poblats de Conena i Els Castellets, d’una banda, el plom escrit del Solaig, una làmina de 31 centímetres de llargària per 3’5 cm. d’amplària, escrit per ambdues cares amb caràcters ibers llevantins, datada aproximadament en el segle II aC. D’altra banda, cal citar el bronze de Sant Antoni, l’únic text escrit sobre bronze que existeix al País Valencià i que en l’actualitat es troba al Museu de Prehistòria de València; dels ibers hi ha record als jaciments de Solaig i Sant Antoni; dels romans romanen vestigis a la Torrassa i la important obra hidràulica de la Bassa Seca. La fundació, malgrat tot, és musulmana, Jaume I (1208-1276) després de la rendició de Borriana va aconseguir la capitulació de Betxí, juntament amb els castells d'Onda, Nules, Uxó, Castro i Almenara. El primer senyor va ser el bisbe de Tortosa, Arnau de Jardí, però els musulmans conservaren els seus drets i propietats. En 1396 es va constituir en baronia i el seu primer baró fou Sanç Rois de Liori. El 1492 Elisabet Rois de Liori es casà amb Alfons de Cardona i la baronia quedà des d’aleshores unida al senyoriu de Guadalest.


El segle XVI, malgrat les revoltes dels agermanats (1519-1521) i dels moros de la serra d’Espadà (1525), Betxí viu una època d’esplendor econòmica i demogràfica propiciada per l'augment dels conreus de secà i d’horta. El començament del XVII a causa de l’expulsió dels moriscs hi ha un despoblament gairebé absolut i, per tant, una forta crisi econòmica. En 1611 Antoni Cardona, en nom del seu germà Felip Cardona i Borja Ruiz de Liori i Sorell atorgà carta pobla. A finals d’aquell segle el senyoriu passà als marquesos d’Ariza. El tret més important del XVIII per a l'economia i el desenvolupament del municipi és la introducció de la indústria ceràmica al Rajolar. El XIX amb l’assentament d’indústries relacionades amb l’agricultura com ara almàsseres, molins, telers i espardenyers; les activitats mineres ––extracció de marbre negre i de cinabri al Solaig i Montserrat–– s’hi produeix una "revolució" burgesa que provoca el creixement del casc urbà. A finals d’aqueix segle s’hi introdueix el cultiu dels cítrics que va transformar l’agricultura i l’economia betxinenca. A partir dels seixantes del segle passat no ha parat de créixer i de rebre immigrants d’altres punts de l’estat gràcies a la taronja i la indústria ceràmica.


Com a edificis a considerar citem:
  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Barroca construïda entre 1694 i 1704 sobre una de més antiga que, al seu torn s’aixecava sobre una mesquita.
  • El Castell o el Palau. D’orígens romans, utilitzat també pels musulmans fou la residència dels comtes d’Ariza. El segle passat romangué gairebé destruït però l’ajuntament va adquirir-lo i l’ha restaurat per fer-lo servir com a sala d’exposicions.
  • Museu Etnològic municipal. Atifells empleats en les tasques agrícoles i quotidianes.
  • Calvari. 1755-1771.
  • Ermita de Sant Antoni. Segle XVI.
  • Teatre Municipal.


L'associació cultural més important de Betxí és la Unió Musical de Betxí. Setanta-nou músics federats en la Federació Valenciana de Societats Musicals. Cent huitanta socis i el més important: cent deu xiquets i xiquetes matriculats en l'Escola de Música, on s'imparteixen classes de llenguatge musical, i tota mena d'instruments: metalls, vent fusta, piano, corda fregada, i també cant i cor.

Per menjar: olla de La Plana i rosegons.


Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada