La
petitesa del terme no permet grans excursions però cal destacar la Devesa, la
Reial Sèquia de Montcada, de creació musulmana, i els paratges del barranc del
Carraixet.
Alqueria
musulmana que fou propietat de Bartomeu
Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret.
El 1394 va comprar-la la seua vídua, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472 el senyoriu
era del metge Gabriel García, a
instàncies del qual es va desmembrar la parròquia, que fins aleshores havia
pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. Des de l'any 1694 hi
existeix la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. A finals del segle XVIII
hom instal·là la important fàbrica de filats Lapayesse.
En
l'actualitat tota la superfície del terme, a excepció de les zones urbanes, es
troba cultivada, el 50% es dedica al cultiu de tarongers, mentre que l'altre 50%
ho fa al tradicional d'horta: hortalisses, creïlles, cacaus, tabac, etc. Encara
conserva, malgrat la proximitat a València, costums artesanals com ara la
manufactura de tabac, les randes o la fusteria.
Al
casc antic de Vinalesa i Gafaüt (arrabal històric format al voltant de l'antiga
Fàbrica de la Seda per famílies treballadores i de classe humil) trobem els habitatges
típics de la comarca; de què destaquen el que ocupa el solar de l'antic Castell
de Vinalesa que fou enderrocat als anys 40 del segle XX o d'altres situades als
carrers Major, Mossén Sapinya i de l'Església. Miraculosament, donada la
voracitat amb què s'està destruint l'horta, encara queden a Vinalesa algunes
alqueries, testimoni de l'arquitectura rural, com ara les de Pèls, Sereno, Picó
o Naso, aquesta rehabilitada i en bon estat. Els edificis més interessants són:
- Antiga Fàbrica de la Seda. Naus industrials del XVII, reformades en el XVIII. Acull dependències municipals i l'Espai Cultural La Nau Julio César Martínez Blat amb diferents sales: una sala d'exposicions, sala d'assajos musicals i auditori amb capacitat per a 250 espectadors.
- Església de Sant Honorat. Neoclàssica amb elements rococó. Segle XVIII. Restaurada en 1993.
- Escoles Velles. Modernistes
- Ermita de Santa Bàrbara. Segle XVIII
- Calvari. Segle XIX.
En
el més d'octubre té lloc la tradició de les Calderes. És un plat amb molta
tradició històrica –el conegut com arròs amb fesols i naps-- i possiblement
Vinalesa fou el primer poble on es començaren a fer. En els seus orígens era el
menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s'ha convertit en tot un
ritual. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a
l'aparell en què es couen que, com el nom diu, és una gran caldera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada