Ubicada en la serra d’Aitana, el seu clima és fred i compta amb brolladors
i fonts com la dels Xorrets o la Vella. El terme és ideal per a la pràctica del
senderisme: des del poble es pot accedir a la font del Partegat, nus de senders
per tota la serra. També hi ha algunes geleres que
presenten diversos graus de conservació.
Té el seu origen en un alqueria musulmana que després de la conquesta va
romandre adscrita al senyoriu de Guadalest, ja que tota la vall de Guadalest
constituïa una entitat única, i va conservar la seua població morisca. Fins 1335, la vall va pertànyer als Sarrià, després va revertir a la Corona,
la qual ho vengué a l'infant Pere, comte de Ribagorça, fill de Jaume II (1267-1327), i d'aquest passa
al seu fill, el primer duc de Gandia. A la mort de l'últim duc cau en mans de Joana de Gandia, casada amb Joan Ramon Folch de Cardona (1446-1513).
En 1543 es crea el títol de Marquès de Guadalest (marquesat que incloïa la
població de Benifato) en la persona de Sanç
de Cardona i Roís de Liori (¿-1571), el descendent del qual, d'igual nom,
va atorgar carta de poblament el 22 d'abril de 1611. Després de la mort d'Isidre
Tomàs Folch de Cardona, el marquesat
passarà a Joan Antoni de Palafox per
sentències de 1709 i 1712. Una lenta recuperació va dur la població als 253 habitants
que hi havia a mitjan segle XIX.
L’única activitat econòmica que s’hi enregistra és l’agricultura de secà,
basada en l’olivera, l’ametler i el nesprer.
Benifato és el poble més menut de la serra Aitana, manté la seua tipologia
àrab amb carrers estrets i costeruts, amb gracioses fonts que adornen xicotetes
places. L’únic monument a ressenyar és l’església de sant Miquel, amb campanar exempt.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada