El Verger (La Marina Alta)

O Al Verger. Deu el seu nom al fet d'ocupar part del delta del riu Verger, també conegut com Girona. El terme municipal, situat a la Vall de la Rectoria, presenta com a llocs d'excursió la serra de Segària, a la qual es puja per una ruta senyalitzada.

En el seu origen fou un xicotet nucli de població musulmana que fou donat a Pere Eiximén de Carrós després de la conquesta, el qual va mantenir els seus habitants moros. El 1609 tenia 80 focs i pertanyia a la fillola d'Ondara, després de l'expulsió fou repoblat amb gents de Dénia, Pego i les Illes. Se sap que son senyor fou durant el segle XVI Joan Jeroni Vives, i que passà a pertànyer des del 1850, mitjançant venda, als marquesos de Dénia. El 12 d'octubre de 2007, el riu Girona va protagonitzar un dels episodis més dramàtics de la recent història del poble: una riuada que abastà els dos metres d'alçària en alguns punts destrossà més de 80 cases i, fins i tot, causà la mort d'una persona.

Tot i que al seu terme també es conreen productes de secà (pansa per a l'exportació), la major part està dedicat al c regadiu (hortalisses i taronges, principalment). El sector serveis (construcció i indústria alimentària) són altres activitats de pes econòmic al municipi, on encara es conserva certa tradició artesana (ceràmica, mobles, taullells).

El carrer Major és el més representatiu del lloc, amb diverses cases acolorides d'estil tradicional de la Marina. Els edificis més cridaners són:

• Palau del Duc de Dénia, a partir del XVII fou del duc de Medinaceli. Segle XIV. De què no resta més que la torre de 15 m. d'alçària. Durant molt de temps fou feta servir com a transformador elèctric. A hores d'ara és propietat municipal i s'ha convertit en sala d'exposicions.
• Casa fortificada. Habitada i en acceptable estat de conservació.
• Casa de la Senyoreta de la Bassa. Principis del XX. Adquirit per l'Ajuntament en 2008, ha estat rehabilitat i es pretén ubicar-hi una biblioteca, el museu etnológic, l'arxiu municipal i sales multiusos.
• Ajuntament. Es va construir en 1930 i fou escola municipal fins el seu canvi d'ús.
• Església de la Mare de Déu del Roser. Neoclàssica, de 1732; recentment restaurada.
• Torre de la Cremadella (o del Blanc de Morell). Musulmana, segles XI-XII però molt modificada i en estat prou precari. Està parcialment habitada.
• La Fabrica de Sabó. Centre Cultural
• Restes de la murada àrab, integrades al mur de contenció del riu.
• Antiga estació de tren. 1880. A hores d'ara, reguarda de la policia local.
• Monument de l'altura de l'aigua. Record de l'infaust succés comentat abans.