El
terme es dedica en gairebé la seua totalitat a l'agricultura. El 12 de juny de
2004, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència anterior que prohibia la
urbanització dels 300 metres de platja, per considerar que els ecosistemes
existents s'han de preservar.
Diverses
teories expliquen el topònim: una diu que deriva de l'àrab Maz de Grell (masia
del creient o masia vermella); una altra diu Hassam-al-Magrell (Hassam el
vermell); una més Hassam-el-Macrum ( Hassam el prim) i una última Maz Macrum
(masia del Magre). A
la Lloma dels Germanells s'han trobat els primers testimonis de poblament, un
poblat del Bronze (2500 aC); dels romans hi ha restes a la Lloma de Maimona i
la Via Augusta. L'origen de l'actual poble és, com la majoria dels nostres
pobles, una alqueria musulmana de què, el 9 de juliol de 1237, quan era
propietat d' Abdohabela Abenoba Alchariç, es donaren terres a Oxova de Peralta.
Després de l'ocupació cristiana, en 1238, passà a mans de Sanxa Pérez d'Aguilar i després per successius senyors com ara Pere Arceç, Gimén de Navascos, Sánchez Vera,
Pere Aximén o Fortun Sánchez per
a acabar sent propietat de l'orde de Calatrava, la qual el 17 de juliol de 1271
atorgà carta de població a trenta pobladors cristians procedents de Lleida, als
que se'ls concediren les cases, els horts, les vinyes i d'altres propietats
rústiques; l'orde es retenia el domini del castell amb el seu hort, vinya i
terres, el forn, molí i d'altres monopolis i el dret de nomenar justícia civil
i criminal, i tots els drets sota Fur de València.
Els vassalls devien pagar de
cens anual la setena part del blat, la meitat de l'ordi i altres cereals. En
1279 obtingué església pròpia. El 17 d'agost de 1386 Pere Boïl i la seua dona, Catalina
Díaz van rebre una concessió per onze anys dels drets emfitèutics de l'orde
de Calatrava a Massamagrell, Bétera, Massanassa i Xulella i la jurisdicció
criminal però no la suprema. En 1426 els drets passaren, ja complets, a Raimon Boïl. El 1604 ho posseïa Valerià Boïl, qui en les Corts
Valencianes d'aquest any va sol·licitar la suprema jurisdicció, però Felip III (1578-1621) se la va denegar.
En les Corts del 1626, l'església de Massamagrell, sota la invocació de sant
Joan Evangelista, demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de
vuit-centes lliures. Els darrers senyors territorials foren els marquesos de
Dos Aigües.
En
la primera meitat del segle XIX produïa blat, dacsa, vi, oli, arròs i verdures;
demés, tenia fàbriques d'aiguardent i tres molins fariners. A hores d'ara el
terreny cultivable és pràcticament tot de regadiu i produeix excel·lents collites
de taronges, hortalisses i fruites.
El patrimoni de Massamagrell
consisteix en:
- Església de Sant Joan. Bastida en el segle XVIII en estil neoclàssic. La seua grandiositat fa que se la conega com “la catedral de l'Horta”.
- Convent de Santa Maria Magdalena. Aixecat en 1597 pel patriarca Joan de Ribera (1532-1611), ampliava i completava l'ermita homònima , del segle XV. Ha donat lloc a l'actual barri del mateix nom.
- Convent de les Terciàries Caputxines. De 1885.
- Escultura del bisbe Lluis Amigó.
- Molí de la Magdalena, o de Blai. Segle XVII. Des que en 1960 s'abandonara el seu ús i en 1995 es botara foc, el seu estat de conservació és prou dolent.
- Escorxador Municipal. 1910-1928. Modernisme industrial.
- Llavaner. En el mateix recinte, actualment dipòsit municipal, que l'escorxador.
- Trinquet. De 1948.
- Ermita de la Verge del Rosari
De
la nòmina dels seus fills il·lustres destaquem Jerònim Jacint d'Espinosa (1600–1667), pintor; Lluís Domingo; coautor de la portada del Palau del Marquès de Dos
Aigües a València; Lluís A. Planes,
pintor; Lluís Amigó (1854-1934),
bisbe; Ricard Olmos Canet, músic i Miguel Gil Corell, farmacèutic i professor
de la Universitat de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada