divendres, 27 de gener de 2017

Benimassot (El Comtat)


Per la seua privilegiada situació paisatgística és conegut com "la balconada de la Serrella". El terme ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, el barranc de Malafí, l’abric de l’Esmolaora i les Coves Roges, aquestes dues darreres amb mostres d’art rupestre.





Dues escultures iberes trobades en 1986 suggereixen l’existència d’un assentament d’aquesta època. L’origen de la població, però, és musulmà. Després de la conquesta va mantenir la població morisca que, en el moment de l’expulsió (1609), era de 18 famílies. Al llarg de la història ha sofert contínues cessions de propietat; així, ha pertangut a l’almirall Roger de Llúria (1250-1305), al comte de Terranova, en temps de Pere el Cerimoniós (1319-1387) i Martí l’Humà (1356-1410) a la Corona, a Fadric de Luna, de nou a la corona amb Alfons el Magnànim (1396-1458), als Cardona, marquesos de Guadalest i als Ariza. Fins l’any 1953, en què s’independitzà de la de Fageca, no va tenir parròquia independent.


L’economia és exclusivament agrícola.

El casc urbà, al que s’accedeix a través d’un túnel, manté el tipisme àrab de carrers blancs, empinats i costeruts amb els balcons plens de macetes florides. Monumentalment, tan sols, l’església de la Puríssima Concepció, del XVII. També paga la pena la pujada al Calvari.

De la seua gastronomia citarem: el putxero amb pilotes de dacsa, l’arròs al forn i les coquetes fregides.

Les xamel·les són torxes d’espígol que els veïns han arreplegat al barranc de Malafí i mestres torxers han trenat per a que la Nit de Nadal els xiquets i els joves les passegen enceses arreu del poble, inundant-lo amb la seua aroma i la seua llum. És un costum d’antiguitat desconeguda però molt arrelat al poble ja que, a banda de celebrar l’entrada en el solstici d’hivern i el naixement de Crist, se li atribueixen virtuts esotèriques com ara la purificació del poble, l’allunyament de les influències negatives i l’eixida de les tenebres.


Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada