Quart de les Valls (El Camp de Morvedre)

Quart de les Valls s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. A banda de les restes de Benicalaf, despoblat que també pertanyé a la Vall i les muntanyes del Molí de Vent i la Creu, el paratge més conegut és la Font, que a més de regar les terres dels pobles de la Vall i d'Almenara és un lloc d'esbarjo força concorregut. Les activitats més recomanables són el cicloturisme i el senderisme, precisament per als amants d’aquesta última activitat hi ha la Ruta dels Aljubs, un recorregut circular de 15 km, al llarg dels quals es poden visitar quatre d’aquests dipòsits d’aigua, vitals no fa tant de temps per al ramat i les persones encarregades de la seua cura; al costat d’ells hi ha també quatre casetes de pedra seca, totes diferents entre sí, que servien per a preservar els pastors dels fenòmens atmosfèrics i per a guardar l’eina i el material necessari per a fer la seua tasca. També s’hi poden contemplar Les Gerretes, forats naturals de la pedra que, en omplir-se d’aigua de pluja, també es feien servir per abeurar el ramat, i la Cova de la Collita que serví de refugi antiaeri en la guerra.

Viquipedia. Treball propi de Pelayo2

En època romana es denominava Quartum Miliarium per la distància de quatre milles  a la ciutat de Sagunt. Després fou una alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel. Jaume I (1208-1276) donà, en 1248, terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i , després de la guerra de la Unió, l'adquirí Roderic Díaz. En el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer. Lloc de moriscs de la fillola de Vall d'Uixó, comptava amb 60 focs en el moment de l’expulsió. Va pertànyer als Pròxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura. Fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren en exhaurir-se.

Hortalisses, taronja i les indústries pròpies per a la transformació del cítric constitueixen la base de l'economia local.

Els edificis més cridaners són:

• Església de Sant Miquel. Aixecada en el segle XVIII sobre les ruïnes de l’antic convent dels Servites, del qual encara es conserven alguns llenços de les murades principals.
• Ermita del Crist de l'Agonia. Segles XVIII-XIX. A la seua explanada hi ha el Pouet, bròquil del pou del Convent traslladat ací després del seu enrunament, en 1965.
• Ermita del Populo. Segle XVIII
• Ajuntament.
• Molí de vent. Tot i que alguns hi veuen les restes d’una torre islàmica.
• Safareig.

Per a menjar l'olla de carn, els inevitables arrossos: en paella, amb bledes, etc., i un bon assortiment de dolços.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.