dimecres, 18 de gener de 2017

Santa Pola (El Baix Vinalopó)


Treball propi de bit.ly/1yUHidj

El terme és ric en espais naturals, començant per un seguit de platges com ara la de Llevant, Gran Platja, Platja Llisa, Varadero, La Gola o El Pinet; continuant amb els de la Serra de Santa Pola, la Bassa del Molí de la Sal, la cova neolítica de les Aranyes, o dels Frares i, sobre tot, les Salines, declarades Paratge Natural pel govern valencià gràcies a la seua riquesa avícola.


Treball propi de bit.ly/1yUHidj
La petjada humana més antiga es troba en el Carabassí: la Cova de les Aranyes. A partir del segle VII aC ja tenim memòria de la instal·lació dels ibers en el poblat conegut com Alone, o Alonai, segons els autors, que significa en grec “mercat de sal” i que va ser destruït sense causes aparents al voltant del segle IV aC. Sempre adscrit a Illice (Elx), en el segle I hi comença l'activitat del Portus Illicitanus, al que els visigots cridaren Puerto Elecem i els moros Shant Bul. El primer document cristià que la cita està datat el 15 de febrer de 1269 i la rebateja com Port de l'Aljub. La pujança d'Elx fa que durant els regnats de Jaume II (1267-1327) i Martí I (1356-1410) el port rebera continus incentius per fomentar el comerç i es començara a acaronar la idea d'instal·lar-hi un nucli de població fix, la qual cosa era molt complicada per la inseguretat de la costa, que obligà a la construcció, aproximadament en 1337, d'una línia defensiva de torres i castells a la qual pertanyen la Torre del Cap de l'Aljub i la de Tabarca. Els conflictes entre els ports d'Elx i Alacant obligaven a intervenir a les autoritats de Barcelona, que exercien el seu senyoriu en un baronia composada per Elx, Crevillent i el Cap de l'Aljub i que acabaren venent-la el 3 de juny de 1473 al rei Joan II (1398-1479). 
Viquipedia. Treball propi de Rodriguillo
En 1556 es construí el Pueblo Nuevo de Santa Pola ––potser el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu––, la qual cosa fa suposar que el nucli originari desaparegué. El 1557 quan regnava Carles I (1661-1700) es va construir el castell d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates barbarescs, la seua eficàcia va permetre l’ampliació i l’enfortiment. L'expulsió morisca, com a la resta del País Valencià, va afectar greument la demografia i l'economia locals, que, a més a més, en el cas que ens ocupa ja estava tocada per la gran sequera de 1599-1600; del port de Santa Pola eixiren milers de moros expulsats de la seua terra vers els països del nord d'Àfrica. El 1786 el marquès d'Astorga, va cedir-la a la Corona. En 1803 s'inicia l'activitat turística amb la instal·lació a la platja de les casetes de bany, la construcció del centre social El Baño de las Sirenas i àdhuc l'edició d'un ‘Reglamento y Método de vida’ que devien contemplar els visitants. L'11 d'octubre de 1812 Santa Pola s'independitzà d'Elx, però l'abolició de les lleis emanades de les Corts de Cadis va fer que tornaren a unir-se, fins el 23 de juliol de 1835 en què, per Reial Decret, es creà l'Ajuntament de Santa Pola. En 1874 s'ubicà al port la duana d'Alacant. En 1874 Alfons XII (1857-1885) atorga al lloc el títol de Vila. En 1944 va delimitar-se el terme municipal.

Treball propi de bit.ly/1yUHidj

En el segle XXI, a l'igual que en els seus orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera. Hi és també molt important la indústria derivada de l'explotació de les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona.

Passem ara al capítol dedicat al patrimoni:

  • Port iber. Muralla, fos i torrassa del segle IV aC.
  • Port romà. Al costat de l'anterior.
  • Vil·la romana El Palmerar. Segle IV. En procés d'excavació per a la seua exposició al públic.
  • Factoria romana de salaons. Segle IV.
  • Castell de Santa Pola. Aixecat en 1557 sobre una antiga torre defensiva. Es troba en bon estat de conservació i allotja actualment l'Ajuntament i el Museu del Mar: Història i Arqueologia.
  • Torre de Carabassí. Segle XVI. Formava part del cinturó defensiu costaner. En estat de ruïna.
  • Torre de les Escaletes, o Torre Pep. Edificada en el XVI sobre una musulmana. Ha perdut part de la corona però l'estat de conservació és acceptable.
  • Torre Talaiola. De 1858, sobre una antiga torre romana. Ha estat modificada per a fer-la servir com far de la vila
  • Torre Tamarit, o Torre Vella. Molt deteriorada.
  • Torre Pinet. En estat ruïnós.
  • Molí de vent de la Calera. Mostra d'arquitectura tradicional d'aquestes contrades aixecat en 1771.
  • Església de la Mare de Déu de l’Assumpció.
  • Capella de la Mare de Déu de Loreto
  • Ermita de la Vinguda de la Mare de Déu. 1911.
Treball propi de bit.ly/1yUHidj

Port de pescadors, la seua cuina no pot menys que fer justícia a aqueix fet, així el peix i el marisc estan presents en la majoria dels menús santapolers: arròs a banda, arròs negre, paella de mariscs, arròs amb crosta, arròs i gatet, gaspatxo de mero, calder, guisat de sèpia, etc.


Per als corredors, Santa Pola presenta, des de 1990, una cita ineludible: la Mitja Marató Vila de Santa Pola; possiblement la millor del País Valencià i una de les més importants de l'Estat.






Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada