diumenge, 5 de març de 2017

Alfafar i Llocnou de la Corona (L'Horta)


El terme compta amb dos nuclis de població: Alfafar i El Tremolar.

L’origen de la població, enclavada en el parc natural de L’Albufera és una alqueria musulmana. Jaume I (1208-1276) va donar terres a Miquel Lodreu i al seu germà el 1238 i va continuar repartint terres i cases fins el 1244. En aquest repartiment el raval Abisanxo, topònim que avui perviu en la partida de Rabisanxo, va ser donat –1238–– a cavallers de Montpellier. Pere el Cerimoniós (1319-1387), l’any 1364, concedí la jurisdicció i el terç delme al senyor de Picassent, Pere Boïl d’Arenós.


La gran quantitat d’immigrants d’altres comunitats, especialment Andalusia, arribats durant els seixantes del passat segle, que s’assentaren fonamentalment en el barri d´Orba va fer que Alfafar, que era un poblet eminentment agrícola i que a començaments del s XX tenia escassament 2.500 habitants, passara als 20.973 de 2013, que es dediquen majoritàriament als sectors industrial i serveis, gràcies fonamentalment a la instal·lació de grans superfícies comercials que atrauen diàriament milers de persones de la comarca i de València ciutat.



Quant al patrimoni, citarem:
  • Església de la Mare de Déu del Do, del XVIII, aixecada sobre l'anterior, possiblement construïda per desig del rei conqueridor, alberga una imatge gòtica de la titular del temple. Hi ha evidències de què tingué un retaule del mestre Pere Nicolau (¿?-1405), que desaparegué en el XVIII, probablement venut per a sufragar les desperese de construcció del temple barroc actual. Tot i que no se sap exactament el seu parador, és molt possible que siga una de les obres de Pere Nicolau que hi ha al Museu de Belles Arts de Bilbo.
  • Sindicat Arrosser, edifici aixecat en 1942 en estil neoclàssic.
  • Alqueria del Pi. Segle XVI. Única alqueria que roman en peu en el casc urbà. Ha estat vergonyosament abandonada durant decennis, malgrat posseir interessants elements arquitectònics. A hores d’ara (2016) existeix un projecte per a la seua salvació, per la qual cosa, i com pas imprescindible serà apuntalada per a evitar el total enfonsament.

Dintre del terme municipal d'Afafar hi ha Llocnou de la Corona. Població que tingué el seu origen en un convent fundat el 1676 probablement vinculat al de Jesús, a València; després de ser abandonades les cases pels frares franciscans, alguns llauradors edificaren cases i barraques al seu voltant, donant lloc a una xicoteta agrupació de veïns dintre del terme d'Alfafar; en el segle XIX aconseguirien separar-se d'aquesta última població, però restant el seu ínfim terme circumscrit a les cases i a l'església de Nostra Senyora del Rosari. 



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada