dimarts, 21 de març de 2017

Faura (El Camp de Morvedre)

Viquipedia. Treball propi de Raül Escribano
D'origen musulmà, és el resultat de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Segó. Després de la conquesta romangué sota la jurisdicció de Morvedre. Joan II (1398-1479), en 1473, va constituir un senyoriu amb Faura, Rumbau i Almorig i li’n va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la família del qual va pertànyer fins finals del XVI en què passa als Vilarrasa. En 1647 Felip IV (1606-1665) va transformar-lo en comtat i poc després passà als Vives de Canyamars en poder dels quals estigué fins a la supressió dels senyorius en 1814. En 1844 Faura va absorbir el lloc de Rumbau i es va fusionar amb Benifairó, de la qual fusió va  constituir-se La Vila de La Unió, fins que el 1 906 tornaren a separar-se ambdues poblacions. Durant la República i la guerra civil fou un important reducte esquerrà la qual cosa li costa una forta repressió en la postguerra. La menudesa del terme va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60 del segle XX, amb la fi d'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.


Enclavat en la Vall de Segó, l'economia es basa exclusivament en els cítrics.

A poques penes romanen restes visibles de la muralla que s'aixecà en època musulmana i que va ser modificada després de la conquesta. De la resta del patrimoni esmentarem:
  • Església dels Sants Joans: Edificada entre 1760 i 1790 sobre un temple del segle XVI. És una de les més grans de tota la comarca, només per darrere de Santa Maria de Sagunt. El detall més impressionant és la gran cúpula que s'alça sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
  • Casa Comtal de Faura També anomenada palau senyorial, va ser al principi una xicoteta fortalesa, annexa a la muralla islàmica. Originalment va ser d'estil gòtic, encara que actualment és renaixentista en la seua major part. Conserva la sòlida escala, sense l'ampit, que dóna pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d'aigua el poble. En l'actualitat es troba totalment restaurada i rehabilitada.
  • Plaça d'Almorig: Era l'antiga plaça major del poblat d'Almorig, de població majoritàriament musulmana, que amb el temps acabaria annexionant a Faura.
  • Llavaner: Mitjans segle XX. Encara que conserva encara el seu ús com a llavador públic, es troba habilitat com a sala d’esxposicions.
  • Ermita de Santa Bàrbara: 1716. S’hi 'arriba pel calvari, del segle XVIII, renovat el 1948.

Un dels seus fills més coneguts és el pilotari Álvaro Navarro Serra (1973). "Álvaro" que ha segut un dels millors jugadors de la història de la pilota valenciana.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada