dimarts, 28 de març de 2017

Almussafes (La Ribera Baixa)

Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid (aprox.1043-1099) va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker, ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat als vianants que entraven i sortien de València, i a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles.

Fou conquerida per en Jaume I (1208-1276) en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l’ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, dona Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic, i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, que establia que els nous colons devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i del gra, i una sisena part del raïm, de les oliveres i de les figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, quan el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV (1319-1387) durant la Guerra de la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir de Nostra Senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, després d’un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l’any 1788 es deslligà de la parròquia de Benifaió i es va convertir en parròquia.

L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l’agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l’economia d’Almussafes es van veure sacsejades i transformades.

Tot i la menudesa del poble, la passejada ens mostra cases senyorials del segle XIX i alguns elements de l’Almussafes medieval. Els monuments més característics són:
  • La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d’alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
  • L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xorigueresc i apreciables pintures.
  • Antic Hospital de la Beneficiència. Avui Centre d’Informació Juvenil
  • Molins de Galí (1851), de Blat o Buenavista (1856), del Carme (1881), i el de Grau o El Molinet (1868).
En 2017, s’acomplirà el 25 aniversari de la Trobada Internacional de Mags “Almussafes Màgic”; certamen que al llarg d’aquests anys ha sabut situar-se entre els millors del panorama estatal en el seu gènere.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada