 |
| Viquipèdia. Treball propi de Joanbanjo |
També paga la pena conèixer la Coveta
Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de
la Tia Rulla, el Tio Blanco, el Tio Marcelino i la Teulà i el paratge conegut com la Taverneta, condicionat
per a l'esbargiment.
Les dades més antigues que es coneixen sobre l'ocupació humana del
territori d'Estubeny daten del Mesolític i han sigut trobades en les restes
aparegudes en la Coveta Baixa i les Penyes Fondes del Barranco de la Barxilla.
Es coneixen també ocupacions del territori de la primera edat dels metalls,
encara que sense connexió establida amb les anteriors. Es té notícia que hi ha
jaciments de l'Edat de Bronze, amb restes de soterraments trobats en dita
Coveta Baixa i altres restes de la mateixa època en la Coveta Victòria y
Covacha Alta, així com en tota la zona del Puntal de la Teixonera en què s'han
trobat restes disperses de ceràmica i sílex. També al Barranc de les Coves, en
el Puntal, i en unes covetes pròximes queden restes eneolítics, entre ells
mostres de gots campaniformes i trossos de ceràmica romana. Hi ha igualment
altres deixalles de l'Edat de Bronze en el Puntal de l'Ombria, sobre el barranc
de La Sal i vestigis de soterraments pot ser de la mateixa època en la Coveta
del Pla d'Olivars (on també hi ha record d’algun assentament tomà) i en la
solana d'un turó en la partida de les Salinetes. Jaume I
(1208-1276) va conquistar aquesta antiga alqueria musulmana el 1248 i va fer donació de
tres jovades a quatre colons: Guillem de Vallelrea,
Manent de Vila, Domenec Poya i Joan Veí; la jurisdicció senyorial la
tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil. Com a lloc de
moriscs pertanyia a la fillola de Càrcer. Eclesiàsticament
va dependre de la Col·legiata de Xàtiva fins a l'any 1535, moment en què Sant
Tomàs de Vilanova, arquebisbe de Valencia, va instituir-hi un rectorat
independent davall l'advocació de Sant Onofre. L'11 de juliol 1611 un
descendent del senyor vigent, Miguel
Ferriol, va firmar la Carta de Poblament del lloc. En 1748 un
terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.
En el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició
d'aquesta indústria, en el XX, provocà l'emigració de bona part dels habitants.
 |
| Viquipèdia. Treball propi de Joanbanjo |
Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre bastida en 1574 i reconstruïda després del terratrèmol de 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de menudes dimensions, tallat en el segle XIII. També hi ha el conjunt de les antigues escoles (segle XX).
Artesanalment es treballen el punt de ganxo i
els treballs amb palma (graneres).
El plat més característic és l'arròs al forn
que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, la qual s’hi celebra en Quaresma, i
que consisteix a eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia
d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en
llanda i arnadí.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada