dijous, 30 de març de 2017

Loriguilla (El Camp de Túria)

El topònim podria procedir de la paraula romana “Loriga” ––espècie d'armadura formada per tires de cuir acoblades, de què, en aquella època, havia fàbriques al terme––; això i la troballa, en 1790, d’una làpida també romana, certifiquen el pas d’aquests per Loriguilla. Durant la dominació àrab, la comarca de Xelva i per tant el terme de Loriguilla va pertànyer al xicotet regne de taifa de Hisn Albont, avui Alpont. Fou ocupat per Jaume I (1208-1276), qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d'Azagra. En 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d'Azagra i més endavant a la segona filla d'aquest, Elfa Àlvarez, casada amb Jaume de Xèrica.
En 1369 Joan Alonso V de Xèrica i VII de Loriguilla va cedir Domenyo i les alqueries de Loriguilla i Calles, així com totes les terres que els musulmans posseïen, a Martín Gavarda, el Menor, i d’altres cavallers. En el moment de l'expulsió morisca, en què comptava amb 110 focs, restà pràcticament despoblada. Els seus successius senyors foren els Vilanova i els ducs de Villahermosa.
 El 20 d'abril de 1773 es va dur a terme la incorporació de Loriguilla a la Corona Reial, amb reserva de determinats drets a favor del llavors senyor territorial, el Comte del Real i d'Almenara. El 5 d'octubre de 1885 es va aprovar definitivament la segregació de Domenyo, després de quinze anys de disputes entre els dos pobles. Com tota la comarca, fou zona d'activitat carlista. El 1955, la Confederació General d'Obres Hidràuliques aprovava el projecte de creació d'un embassament en la zona; el 1959, després de diverses i dures negociacions amb l'objectiu que Loriguilla no sortira de la comarca dels Serrans, el municipi es traslladà al Pla de Quart, a la partida de la Masia del Comte, inclòs en el terme de Riba-roja de Túria, del qual es va segregar definitivament en 1975.


Malgrat el trasllat del poble, al terme vell encara són visibles els conjunts de corrals coneguts com las casicas del Medién, les de Dorce, el corral de Fandarín i el de la Dula, de fundació morisca, i també:
  • Església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII i de clara inspiració neoclàssica.
  • Ermita de la Soledat, amb la font homònima.
  • La Casella de Pilat, del segle XV. Construcció circular, de pedra en sec, amb coberta de teula morisca.

Quant al poble nou, hi trobem:
  • Església de Sant Joan Baptista de Loriguilla la Nova. 1968
  • Ermita de la Soledat. També edificada amb motiu del trasllat.
  • Masia del Comte. Explotació agropecuària del segle XIX, coneguda com la REVA. Actualment és un complex turístic rural.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada