Poble
típic de muntanya, es troba molt a prop de l'accident geogràfic més elevat de
les comarques del sud: la Serra Aitana. De fet, moltes excursions que recorren
esta serra parteixen d'esta localitat. A banda d'Aitana, es pot anar fins a la
Font de la Forata, els cims del Partagat i el Port de Tagarina. El seu terme
municipal és agrest i s'hi sol practicar la caça i la recol·lecció de bolets a
l’hivern.
En els seus orígens fou un poblat morisc, el
qual., el 1563, estava integrat per deu famílies. La parròquia es trobava
adscrita a la de Penàguila fins
que, el 1535, es va separar junt amb Benasau,
Benigama, Beniata i Ares del Bosc per a formar la nova parròquia d'Ares. Va ser
el 1574 quan Alcoleja es va constituir en parròquia independent. La població,
dedicada exclusivament a l'explotació agrícola, ha vist minvar el nombre
d'habitants des del 1900, però és en la dècada dels 60 quan abasta els majors
índexs d'emigració cap Alcoi i
els nuclis industrials més propers. Hui en dia la seua principal activitat
productiva és l'agrícola amb l'elaboració d'oli i el conreu de fruiters.
Viquipedia: Treball propi de |
El símbol d'Alcoleja és el palau
dels Marquesos de Malferit —que tingueren el senyoriu del poble— del qual sobreïx la torre circular de
teulada cònica, de teula mora i escut d'armes nobiliari adossat a la mateixa
torre.
Les Festes Majors se celebren la darrera
setmana d'agost en honor de Sant Vicent Ferrer i de la Verge dels Desemparats;
el moment més important és el Càntic de l'Aurora. Altres festes són les que
celebren "Els Fadrins" maig i que consisteix en anar en romeria fins
a la pedania de Beniafé el segon diumenge de maig.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada
de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada