El topònim seria derivació d'una paraula àrab que significa hostal o
parador. Alqueria musulmana que fou donada en 1247 a Pere del Milà per Jaume
I (1208-1276) en agraïment pel seus serveis en la conquesta de Xàtiva. El 1294
passà als Vilaragut, els quals la van vendre el 1462 a
Joan Fernàndez d'Herèdia. El 1520 va
adquirir-la Violant Exarch del Milà.
El 1537 Carles I (1500-1558) li
va concedir el títol de vila en recompensa per l'ajut del poble en les guerres
d'Itàlia, Tunísia i França. Fou senyoriu dels marquesos d' Albaida i dels ducs de
Montellano i Arcos. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat després
de l'expulsió el 1633 tan sols tenia 33 focs. Segons Cavanilles
(1745-1804) el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses.
En 1884, l'epidèmia de pesta, va deixar nombroses morts al poble.
El menut terme es dedica al conreu dels cítrics.
Patrimoni:
- Església de Sant Miquel Arcàngel. Bastit a partir del segle XII sobre la mesquita
- Restes de la Porta del Castell.
- Torre dels Milà
- Llavador
Avís:
En aquest article hi ha imatges que són treball propi de Vicenç
Salvador Torres Guerola i han segut extretes de la Viquipèdia. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada