La
superfície municipal baixa des de la muntanya –Sant Miquel és el poble més
elevat del Baix Segura– en un seguit de rambles, barrancs i pujols fins a la
planura, coneguda com El Llano,
on es troba el camp de les salines que és la zona de conreu.
Conserva restes iberes,
romanes, i ha segut identificada suposadament amb l’antiga Nisdomia;
però les primeres dades de poblament les trobem en 1599 quan comencen a proliferar
les edificacions, aleshores dins del terme d’Oriola de la qual ciutat es va
segregar en 1836 després de diversos períodes de segregació i nova annexió. El
terratrèmol de 1829 va destruir-la quasi per complet. A les primeries del XIX
el terme estava constituït a poques penes per les cases i carrers del poblat,
però en 1955 s’amplià a les actuals fites.
L’economia ha descansat
tradicionalment en una agricultura de secà: llegums i cereals, però des del
1955 té 296 Ha de regadiu amb aigües subministrades per la Canal de Riegos
de Levante mercès al transvasament Tajo-Segura. Actualment la proximitat del
mar ha propiciat un auge del sector turístic que ha transformat l’economia
local i fins i tot ha posat el poble en l'ull de l'huracà de la corrupció
urbanística.
L'església Sant Miquel
arcàngel i la torre de Zahurdas, torre defensiva d’una antiga alqueria
musulmana ,que avui es troba totalment derruïda són els seus edificis més sobreeixints.
Gaspatxos, arròs amb conill,
arròs pijú i putxero amb pilotes juntament amb els ametllats,
mantegades, toñas, pastes flores i relentes són els plats més
estimats de la gastronomia local.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada