Benimeli (La Marina Alta)

Situat en la Vall de la Rectoria, al costat de la serra de Segària, Benimeli va sorgir a partir d'un caseriu musulmà pertanyent a la família Malik (o Malih, segons altres opinions)del qual mot prové el topònim. Les tropes de Jaume I (1208-1276) van conquerir el lloc ; el 1261 el rei va vendre-ho a un tal Bobuet; en 1396 era propietat d’Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers.

El 1609 comptava amb més de 200 habitants moriscs que foren expulsats i el lloc romangué despoblat. L’últim titular del senyoriu fou el comte de Cirat. Malgrat haver girat sempre en l'òrbita de Dénia, Benimeli ha mantingut al llarg dels segles autonomia pròpia sense dependència de cap ciutat més gran.

Els costeruts carrers que menen cap a la serra mantenen el tipisme dels pobles blancs de la Marina. El patrimoni local es concreta en

• Església de sant Andreu. Segle XVIII. Bon retaule de l'altar major. El campanar fou construït després de la Guerra Civil.
• Fonts de Sant Andreu, de Català, de Ramon i del Campillo, aquesta amb origen en una del segle X.
• Cova de la Senyora.
• Casa del Senyor. Allò que roman del palauet àrab i del que va ser la casa del senyor de Benimeli. Encara es pot apreciar l'antiga torre.
• Calvari. Construït per voluntaris del poble.
• Carrer de la Mola. Carrer rústic decorat amb una antiga mola decorada amb pintures.
• Mirador de Segària. Escasses deixalles d’un xicotet castell que s’aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro, on, segons la llegenda descansava el rei Abd-el-MelichiAlmuzafar. Segurament seria abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual és de ruïna absoluta; fins i tot s’aprofita per a usos ramaders.

De la seua gastronomia citem la paella de caldo d'olla i pilota, la paella valenciana, l’arròs al forn, l’arròs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergínia amb espinetes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook