El terme, situat a la marge dreta del riu d'Albaida, és
completament pla.
L'origen de
Sant Joanet radica en una antiga alqueria musulmana que, en 1415 pertanyia a Arnau Ferrer, i després passà successivament
al senyoriu de Benitandús, al marquesat de Bèlgida i als Montpalau; lloc de moriscos,
el 1373 tenia 22 cases i el 1609, 33; despoblat després de l'expulsió, el 1663 comptava
amb 20 cases; l'emigració va minvar la població progressivament des de la dècada
dels seixanta del segle passat.
La seua economia es basava tradiconalment en l'agricultura:
sobretot taronger, malgrat que tradicionalment era l'arròs el producte més conreat.
La cria de conills i gallines ajuda també l'economia santjoanera. La indústria,
però, està abastant certa importància.
Del patrimoni santjoaner citarem la Casa del Marquès.
Segle XVI. Conserva bona part dels seus elements originals, es troba adossada per
dues de les seues cares a vivendes actuals. El seu oratori original és avui l'església
de Sant Joan Baptiste on es conserva una bona imatge de la Dolorosa.
Viquipèdia. Treball propi de 19Tarrestnom65 |
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada