dissabte, 30 de juny de 2018

Agres (El Comtat)



Si alguna cosa caracteritza el terme d’Agres és l’aigua, amb sistemes de captació i reg ja des d’època àrab. Delimitat pels barrancs del Molí i del Bonell el municipi és ric en fonts; a banda de les del poble, de què ja parlarem, pels voltants podem apagar la set en les de l’Arriero, de l’Alcúdia, de la Pota o de l’Anficoset per nomenar algunes. A més, la seua situació, al cor de la serra de Mariola propicia excursions a peu en totes les direccions: cap al est trobarem el bosc de teixos més meridional d’Europa; cap al nord, la Covalta; vers Alfafara, l’àrea recreativa de Montblanc.
Però la més característica és la que, partint del Convent, condueix fins al cim del Montcabrer i la Cava Arquejada, impressionant per les seves dimensions i els arcs nus que sustentaven la coberta de fusta. Les altures més importants són el Contador (1.232 metres), el Portell (1.267 metres) i l’Alt de la Cava (1.040 metres).


D’origen musulmà, hi trobem, però, evidències de poblament d’època eneolítica en les coves del Moro i dels Pilars i, més recents, en els poblats ibers de la Mola, la Covalta i el Peu de l’Àliga; aquesta amb vestigis romans. La vila va ser conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que quedà en suspens per la revolta d'Al Azraq (1208-1276). El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies d'en Ximén Pérez d'Arenós, contemplava que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme pertanyé al rei, el qual anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del castell. En l'any 1389 Joan el Caçador (1350-1396) va vendre Agres i el seu castell al seu majordom, Andreu Guillen Scribe. En la segona meitat del segle XV passà al comte de Cocentaina, Joan Roiç de Corella i, durant el XVI, a la família Calatayud, de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilarig Carroç. Durant el segle XX va sofrir un decreixement degut a l'emigració dels seus habitants vers a nuclis urbans industrials.


La principal ocupació del poble és l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil, centrada en la fabricació de mantes típiques.


Agres és un poble de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i amb gran pendent (altitud: 700/800 metres. Si caminem per Agres, sempre costera amunt o costera baix, no hem de deixar de beure en les fonts de fresquíssima aigua que hi ha disseminades per tot el poble, com ara, la del Convent, la de Baix, la del Mig, la de la Barxeta, la de Bonell, la Fonteta, la del Raval, o la de l' Assut que és un dels centres de reunió de la gent del poble. També per tot arreu del poble trobem taulells de temàtica religiosa, de molt antic origen.


Els monuments més emblemàtics són:
  • Santuari de la Mare de Déu d'Agres, o del Castell o El Convent. Va començar-se a edificar en 1478 al redós del castell musulmà de què queden quatre parets. S'hi accedeix per un camí de xiprers i estacions de Viacrucis i és punt de partida d’interessants excursions a peu per la serra de Mariola.
  • Església patronal de Sant Miquel. Es desconeix la data d’erecció però se sap que en 1615 s’hi feren reformes per a pal·liar els efectes d’un terratrèmol i, més recentment en 1960 amb la participació de pintors locals.
  • Banyets d’Agres. Balneari construït a les primeries del segle XX en la carretera que mena cap a Muro de l’Alcoi. Estigué en funcionament fins la dècada dels setanta. Actualment es troba en estat d’abandó.
  • Torre d’Agres. Torre guaita musulmana de planta quadrangular situada a un quilòmetre del poble. Declarada BIC en 1985.
  • Torre Talaia. Declarada BIC per disposició addicional segona de la Llei 16/1985.
  • Safareig públic.

La gastronomia típica ofereix plats com la pericana, l'arròs caldós, els gaspatxos i la borreta.




Cap comentari:

Publica un comentari