dijous, 14 de juny de 2018

Beneixama (L'Alcoià)



Al terme trobem paratges naturals com la serra de la Solana, la Rita i la Talaeta, i s'hi ha instal·lat el Centre Astronòmic de Beneixama (també conegut con Ciutat de les Estreles), espai destinat a l'observació i gaudi d'activitats astronòmiques i mediambientals.


El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona aragonesa per Jaume I (1208-1276) mitjançant el pacte del 1245. En 1248 s'esmenta Beneixama en el Llibre de Repartiment indicant que serà poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnànim (1396-1458) va atorgar el títol de vila. En el XVII a causa de l'expulsió dels moriscs roman quasi despoblada. El XVIII hi fou un segle de creixement. En 1777 va assolir la independència eclesiàstica i el 14 de desembre de 1795 l'administrativa amb la definitiva separació de Biar, per decret de Carles IV (1748-1819). A principis del segle passat va sofrir una baixada demogràfica causada per l'emigració cap a nuclis industrials propers com Villena o Alcoi, i més llunyans com Barcelona o València. Després un bon aprofitament de l'agricultura ha propiciat el creixement de la població repartits en dos nuclis de població: Beneixama i El Salse.


L'economia es basa en l'exportació dels seus productes agrícoles: fruites (poma roja de Beneixama), vins i aiguardents.


Recórrer els carrers de Beneixama és contemplar una llarga història al llarg dels seus carrers amb cases senyorials i edificis modernistes, entre els quals hi ha una antiga fàbrica de carros.
  • L'església de sant Joan Baptista, de 1841, neoclàssica amb dues torres bessones i bella cúpula central.
  • Torre de Beneixama, musulmana. Fortificava l'alqueria a què pertanyia.
  • Torre del Negret, de la mateixa època i també dintre d'una alqueria. Ambdues són citades en el Llibre de Repartiment.
  • Ermita de la Divina Aurora. Aixecada sobre l'anterior església en el segle XVIII.
  • Ermita de sant Vicent Ferrer, del Salse. 1847.
  • Ermita del santíssim Crist. 1867.
  • Antic convent. Actual Escola Llar.
  • Museu Poeta Pastor Aicart. Conté mobles, quadres, condecoracions, llibres i premis del poeta.
  • Molins arreu del terme, vestigis d'antigues activitats econòmiques. Citats des del segle XVIII
  • Escasses deixalles del castell i la murada que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
  • Pou de neu en la Solana.
  • Antiga estació. Avui Alberg municipal
  • Fàbrica de Conca. 1913. Antiga fàbrica d'oli, que a hores d'ara ha estat restaurat i allotja un negoci de restauració.
  • Antics llavador i escorxador. Reconvertits en sales d'exposició.


Al llarg de l’any Beneixama compta amb tot tipus d’esdeveniments com el certamen de Pintura a l’Aire Lliure, la Nit de Boleros, la Gala de Balls de Saló, el Beneixama Rock o el Premi Poeta Pastor de Poesia.


El 13 d'octubre de 1849 naixia a Beneixama Joan Baptista Pastor i Aicart. Metge rural de professió, a més d'escriptor i poeta, va escriure tant en català com en castellà, i tocant tota classe de gèneres: assaig, teatre, crítica literària, relat..., fins a convertir-se en una figura rellevant, tot i que discretament reconeguda, de la Renaixença valenciana. Fou guanyador de nombrosos premis i distincions en els Jocs Florals de València i de Barcelona i la seua ciutat natalícia li dedica, des de 1986, els premis de poesia que porten el seu nom. Va morir el 12 de desembre de 1917. Altres beneixamuts il·lustres són Miguel Payá i Rico (1811-1891), cardenal primat d’Espanya en el segle XIX o Pedro Joaquín Francés (1951-2013), compositor de la segona meitat del segle XX i principi del XXI.


Quant a la gastronomia hi ha diversos productes com ara herbero, oli, pastes, vi, ametles, embotits i, per descomptat, el tradicional figatell. A principis d’octubre té lloc la fira “Beneixama al carrer, xe que bo!”, en què es donen a conèixer aquests productes.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada