La Torre de les Maçanes (L'Alacantí)

El terme municipal es troba voltat per les serres de Montagut (1.180 m.), Plans (1.331 m.) i la Grana (1.092 m.), solcat pels rius de la Torre, afluent del Montnegre, i l'Amadòrio, amb els Tolls de Galiana com a paratge més bonic; hi ha bon nombre de fonts dintre i fora de la població.

El topònim Maçana significa "posada" i no té res a veure amb l'absurda traducció al castellà com a "manzana" que es manté en la doble toponímia oficial. Els jaciments prehistòrics de Freginal de la Font Major, els Sitges de La Foia de Cortès i el Xipreret, i les necròpolis del Mont de la Barsella i del Penyal del Comanador donen fe que el lloc ha estat poblat des d'antic. L'actual població, però, és d'origen musulmà, documentada, en 1297, com Iri Lauria . Posteriorment serà incorporada a la Corona. Va pertànyer a Xixona des de 1479. Durant la guerra de Successió fou destruïda i cremada per les tropes de l'Arxiduc Carles (1685-1740), i fou edificada novament en l'any 1708 per ordre de Felip V (1683-1746). Obtingué el títol de vila l'any 1794 durant el regnat de Carles IV (1748-1819). Al llarg del segle XX ha mantingut una pauta demogràfica de caire recessiu, degut a l'emigració de la població cap a nuclis industrials com ara Alcoi.

L'economia es basa en l'agricultura de secà, ametla, oli, llegums i prunes; xicotetes indústries de joguines i reclams publicitaris, i el turisme rural.

El poble es troba al redós de la muntanya de la Forca. Tot seguit relacionarem el patrimoni monumental local:

Casa Alta. Torre almohade del segle XII, que dóna nom al poble i constitueix el seu símbol

• Església de santa Anna . Neoclàssica, de 1588. Al seu interior hi ha una necròpoli.
• Molí de Dalt. Deixalles d'un antic molí medieval.
• Sanatori. Antic sanatori antituberculós.
• El pou de la neu. Espectacular nevera.
• Masies escampades arreu del terme de què destaca la de la Foia o Vila Edelmira, bell exemplar de masia fortificada, que ha sofert moltes modificacions al llarg dels temps i que actualment es troba abandonada i molt deteriorada.

De les festes populars les més conegudes són la del Pa Beneït i la de la Banyada. Dels menjars podem citar l'espencat, la pericana, les farinetes, el giraboix, el putxero, les fasegures de panís, la borra i l'olleta torruana; de la rebosteria parlarem de bunyols, miques, cocots d'espinacs, gachasmigas o minxos, i de licors típics l'herbero, la paloma, o el canari. Per acabar comentarem que hi ha, també dintre de l'apartat gastronòmic, gran afició als bolets.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.