dissabte, 2 de juny de 2018

La Iessa (Els Serrans)



Se situa en el vessant meridional de la serra de Javalambre, envoltat de grans cims com ara el Mojón Blanco (1.535 metres), el Sancho (1.505 metres), el Ceja o Montalbán (1.442 metres) o l'Alt de las Cruces (1.383 metres), que deparen oportunitats per a tota mena d'activitats a l'aire lliure, des del senderisme a l'escalada, passant per la bici o el barranquisme. Al seu extens terme trobem gran quantitat de monuments naturals en forma d'arbres com la Carrasca Tumbada, la Carrasca del Pozuelo, les savines mil·lenàries, el pino sombrero o La Almeza (el Lledò). Hi ha dos nuclis de població: La Iessa i Cuevarruz, compartida amb Alpont.



Al seu terme s'han trobat deixalles de poblats ibers, amb mostres de ceràmica i murs d’habitatges trobats al Castellar; també hi ha petjada romana; en època musulmana estava integrada en la taifa d'Alpont. Al 'cantar del Mio Cid' es diu que El Cid (ca.1043-1099)fou senyor d'aquestes terres. Conquistada per Jaume I (1208-1276) el 1236, i cedida a Joan d'Aunyon en 1238. Poblet d'Alpont fins el 1583 en què el rei Felip II (1527-1598) va concedir-li la categoria d'Universitat, el 1587 obtingué la independència municipal. Durant la guerra de Successió, s'hi refugiaren alguns partidaris de l'Arxiduc Carles (1685-1740) i en les carlines (1840) resultà cremada l'església.


L'economia local gira al voltant de l'agricultura i la ramaderia; l'extracció de caolí lluny de reportar beneficis està contribuint a destrossar el paisatge, que és un dels actius més importants de la comarca; el sector serveis es veu afavorit pel turisme de cap de setmana i vacances.


Dins del casc urbà es troben, disseminats per diferents carrers, arcs i escuts heràldics en façanes d'habitatges particulars, que daten dels segles XV i XVI. A més, podem trobar-hi:
  • Església de la mare de Déu dels Àngels. Renaixentista, de 1622; cremada en 1840 i restaurada en 1852. Posseeix un retaule del XIV i un bon nombre de peces d'art dels segles XIV i XV.
  • Casa Abadia
  • Diverses ermites: Sant Roc, Sant Sebastià, Sant Joan i Nostra Senyora de Betlem, que es troba en ruïna.
  • Conjunt de quatre creus, dissenyades per l'escultor basc Paco Sainz, que representen els quatre punts cardinals.
  • Restes de molins medievals.
  • Forns de Calç
  • La Font del Carme
  • Antiga fàbrica de teixes La Teixeria, rehabilitada com a alberg.
  • La Cereria
  • Safareig públic. Encara en ús
  • Forn àrab. A l'igual que el safareig, encara està en ús.


L'arròs amb fesols i naps, conegut aquí com olla de pueblo, els embotits macerats en oli i saborosos dolços com els coquitos o la coca amb nous i panses són allò més representatiu de la cuina local.


Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada