dissabte, 23 de juny de 2018

Paiporta (L'Horta)




La superfície municipal, solcada pel barranc de Xiva, o de Torrent, és molt xicoteta i es troba en la seua totalitat edificada o dedicada a l'agricultura.


Segons el Llibre de Repartiment en 1238 el rei Jaume I (1208-1276) atorgà a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Racó, on posteriorment es va assentar el poble, cridat aleshores de Sant Jordi. En 1366 el rei Pere III (1240-1285) donà el lloc a Pere Boïl i Castellar, que posseïa el terç delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al Justícia de València, Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons. El 1584 una descendent d'aquest, Elionor Pons, va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, el qual va heretar el títol de vescomte de Xelva. L'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs. En morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva.
En el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de sant Joaquim i santa Anna, aixecat en 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país. El 1741 i fins la desamortització fou propietat del marquès de Valdecarzana, qui es va titular baró de Paiporta. En 1841 va afegir-se el barri de Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya. El creixement demogràfic és important durant tot el XX, però especialment a partir de la dècada dels seixanta mercès l'annexió del barri de La Florida, abans de Picanya, i la immigració provinent d'Andalusia i de Castella -La Manxa.


L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la sèquia de Faitanar, dóna hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc.


De patrimoni parlant, citarem:
  • Església de sant Jordi. Bastida en 1754 sobre una anterior, de 1579.
  • Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de L'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, el Xalet de Català, Vila Socorro, Vila Amparo i Vila Consuelo, en són les més destacades.
  • Museu de la Rajoleria.
  • L'Auditori. Any 2000.



A banda de l'arròs en l'apartat gastronòmic cal citar el guisat del dia de sant Roc i una bona varietat dels dolços tradicionals de la terra: pastissos de moniato, coques cristines, panquemao , coca en llanda, etc.


D'entre els seus fills i filles il·lustres tenim notícia del farmacèutic, químic i lliurepensador Josep Lluís Bausset i Císcar(1910-2012,una persona activa en el valencianisme des dels anys trenta del segle XX. Va ser un dels signants de les Normes de Castelló. Durant la Guerra Civil va treballar en un hospital de campanya. Inhabilitat pel franquisme a un mes de presó per a l'exercici de la docència fins el 1955, es va integrar en el nucli d'intel·lectuals del valencianisme i el catalanisme que incloïa Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Miquel Dolç i Miquel Tarradell entre d'altres. Morí el 3 de juny de 2012 a L'Alcúdia (Ribera Alta), als 101 anys. La família decidí retornar la carta de condol que havia redactat el President de la Generalitat Alberto Fabra. Un dels fills puntualitzà que s'havia retornat no perquè estigués escrita en castellà 'sinó per haver menyspreat la llengua' que el seu pare 'va defensar tota la vida'.

Gabriel Ferrandis (1701-1782) frare dominic autor de diverses obres en valencià de què destaca el Catecisme Cristià, Vicent Domenech, el Palleter, nascut a Paiporta el 1783, protagonitzà la revolta popular contra la invasió francesa de 1808, i Rosa Serrano i Llàcer que va nàixer a Paiporta el 5 de juny de 1945; coneguda en el món literari com a Blanca Cassany, s'ha destacat per la tasca cultural en favor de la llengua. Escriptora de narrativa infantil i juvenil, llibres de text i divulgació lingüística, traductora, fundadora de Tàndem edicions, col·laboradora en publicacions periòdiques com ara Faristol, Saó, Clij o Camacuc, cofundadora, mestra i bibliotecària de l'Escola La Gavina, escola pionera en l'ensenyament en català al País Valencià. Activitats que l'han portat a ser presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià en diverses ocasions i membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari