Godelleta (La Foia de Bunyol)

El seu terme és d'altures poc rellevants, però compta amb paratges com la Mola dels Escolapis o la serra Perenxisa. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà.

La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre. Després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz, l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa. El 1563 comptava amb unes 25 cases. Fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells. A partir del 1609 la vila restà quasi sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famílies vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns. En 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren. El 1874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per Santés .

L'economia local es basa fonamentalment en l'agricultura, especialment el sector vinater, abanderat per la Cooperativa Vinícola, on el producte estrella és el Moscatell de Godelleta amb denominació d'origen i reconeguda anomenada; l'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i presseguers. El sector serveis abasta certa importància ja que des de la dècada dels setantes del segle passat, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residència.

Malgrat la destrucció de molts edificis singulars, encara es conserven algunes cases que ostenten reixes, balconades o ceràmiques en les seues portes dignes de ser admirades i posades en valor, evitant així la total desaparició del ja molt minvat patrimoni de la població.

• La Torre Moruna. Embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Pot ser estiga comunicada amb l'església, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d'ara afonat.
• Església de sant Pere apòstol. De 1830-1884.
• Celler Cooperatiu Sant Pere Apòstol. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del "desarrollismo".
• Torre de telegrafia òptica de Godelleta
• Font del Recreo, situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic abeurador per a animals.
• Font del Murtal, sense ús en la actualitat, va ser construïda després de ser canalitzades les aigües en 1926.

Compta amb la molt premiada Unión Musical Godelleta. Com a curiositat direm que des de fa uns anys s'hi celebren falles amb la particularitat que es fan el cap de setmana anterior a les de València ciutat.