Hi ha dues tradicions al voltant de
la data de naixement del Misteri. Una que la situa en 1265 a ran de la
conquesta cristiana i una altra que diu que La Consueta, llibre que seria
quelcom com el guió de la representació, va aparèixer miraculosament en 1370, dins
d'una caixa de fusta, junt a una imatge de la Mare de Déu, en la platja de Santa
Pola,. Més científica pareix aquella que vincula el Misteri a l'auge del
teatre medieval europeu de caire religiós a finals del segle XV. El que sí està
documentat és que, malgrat les prohibicions del Concili de Trento de celebrar
actes no religiosos en les esglésies, la representació del Misteri es manté en
el mateix escenari ––la Basílica de Santa María–– des de la seua fundació.
El drama, escrit en català culte, es
basa en diferents contes tradicionals de transmissió oral, al voltant de
l'Assumpció de la Verge, que es contenen en les diferents edicions de La Consueta,
datades entre 1625 i 1711. El text conté fragments de gran qualitat alguns dels
quals han estat utilitzats per Raimon Llull o Ausiàs March, entre d'altres, en
els seus poemes i escrits.
Però més que els texts, la part més
important del Misteri és la música, ja que el drama és totalment cantat i conté
melodies de totes les èpoques que travessa, des de música medieval fins a
barroca i posteriors que formen, no obstant, un nucli prou uniforme. Entre les
vint-i-sis peces que el composen, totes elles cantades a capella, és a dir,
sense acompanyament musical, n'hi ha de monòdiques (10) i de polifòniques (16)
tot i que algunes es repeteixen, amb diferents texts, fins a tres vegades; la
qual cosa evidencia el costum medieval, i també renaixentista, d'adaptar texts
actuals a melodies ja existents. Algunes edicions de La Consueta donen, fins i
tot, pistes sobre alguns dels possibles autors musicals, com ara, Antonio de
Ribera, Juan Bautista Comes o Lluís Vich.
