El
municipi, de parla castellana, també conegut com Fontes, està
enclavat en les vessants septentrionals de la serra d’Espadà i, per tant, és
força muntanyós, la qual cosa ha comportat un tradicional aïllament. Hi
existeix una bona xarxa de camins rurals i, àdhuc, un sender que travessa gran
part del terme i que fan del municipi un bon lloc per a senderistes i
cicloturistes. Els paratges més recomanables són La Masadica, amb el seu
monumental llentiscle, de més 200 anys d'edat; la rambla d'Aiòder o riu Chico,
amb espais on prendre el bany; fonts de la Paciència, la del Canyar, amb
piscina natural; la dels Chorricos, amb suposades propietats curatives; la
Masá; la Jarica, la del Cura o la del Zuro, al costat del Pou Negre, també
conegut com "sense sòl" per la seua profunditat d'uns tres metres; a
més està la font del Riu que canalitza l'aigua per a l'ús del poble. Hi ha les
coves de Juan Lentejas, amb abundants mostres d'epoca islàmica; la de Peñalta,
per a espeleòlegs avesats i ben equipats; la de Zailes, també per a espeleòlegs
experimentats, la de Caminejos, que en èpoques pretèrites va servir d'habitatge
i refugi, i el conjunt de coves, pot ser islàmiques, de Peñacasicas. A més
compta amb varis pous com, per exemple, l'Azul,
de difícil accés; el de la Cantarera i l'Olla; junt a un antic molí de blat
citat en la carta pobla de 1611; el Perejil, amb zona de bany, i el de la
Jarica.
