Un poblat preislàmic anomenat Aitaya, que
pertanyia a la taifa de Dénia, és l'origen del topònim i de la població.
Enclavada en una badia que tanquen la Punta Albir
i el Morro del Toix se situa Altea, protegida per la serra de Bèrnia. Ofereix un
casc antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La
costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. Hi trobem
el riu Algar, que travessa i rega el municipi junt als barrancs de Gat, Riquer,
de l'Aigua, la Branya, el Gort, el Barranquet i Els Ares. La serra Gelada amb el
far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 m); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida;
els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret ––amb la Cova
del Frare––, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanc són
les principals elevacions. A 3 km. hi ha Altea la Vella, que fins fa poc encara conservava
el sabor típic dels pobles de la Marina. Ara, però, s'ha contaminat de l'abusiu
i despersonalitzador creixement de la costa. La població es reparteix en els tres
nuclis que hi ha al terme: Altea, Altea la Vella i L'Olla.