Cocentaina és la capital de la comarca del
Comtat i, encara que fonamentalment la població es concentra al casc antic, hi
ha els següents nuclis de població: Alcúdia, Algars, de Benifloret, Estació
Nord, Gormaig, Penella i Poble Nou de Sant Rafel. Els seus veïns també són
coneguts amb el malnom de socarrats com a record de la conquesta cristiana i
els successius aixecaments mudèjars.
Situada a la vora del Serpis, en els vessants de la Mariola, la seua
principal altura és l'emblemàtic Montcabrer (1390 m). Amb aquesta presentació
es pot suposar que el terme és ric en llocs d'esbarjo, senderisme, muntanyisme,
etc.
És un dels municipis del País Valencià amb més troballes prehistòriques.
S'hi han trobat deixalles del Musteriense, del Neolític, del Bronze, dels
romans i dels àrabs, que van ser els fundadors de l'actual Cocentaina. Després
de ser conquistada el 1248 per Jaume I (1208-1276), la vila i la seua comarca es van veure atacades pel
cabdill Al-Azraq (1208-1276) el
1252 i el 1258 per la qual cosa s'hagué de fortificar en diferents ocasions; el
domini efectiu sobre la vila no es produí, nogensmenys, fins la rendició d'un
nou focus de resistència capitanejat per Al-Azraq el 1276.
Fins 1291, en què és cedida a l'almirall Roger de Llúria (1250-1305), roman en mans de la Corona, sota la família Llúria resta fins 1442; aqueix any Alfons el Magnànim (1396-1458) va fer donació de la vila, de la seua extensa comarca i de la seua abundant població mudèjar a Ximén Pérez de Corella qui, a més a més, rebé el títol de comte.
Des d’aleshores la ciutat va ser coneguda com a Ciutat Comtal. Una equilibrada economia agrària, combinació de regadiu i secà, i la imponent força de treball de la seua població morisca fonamentaren l'auge de Cocentaina durant el segle XVI; en vespres de l'expulsió dels moriscs la vila comptaria, si fa no fa, amb una població composta per prop de 2.000 cristians vells i poc més de 1.000 moriscs residents a la seua aljama.
Resulta fàcil, doncs, comprendre el fort impacte que l'estranyament dels moriscs, decretat el 1609, tingué per a Cocentaina i per a la comarca. El segle XVIII és de recuperació econòmica. En 1805 el senyoriu passa als ducs de Medinaceli; durant el XIX continua augmentant-se la superfície conreada i comença a sorgir una tímida indústria tèxtil, influïda per la proximitat d'Alcoi, i amb ella una xicoteta xarxa de indústries menudes i comerços; en la dècada dels seixantes del segle passat hi arribà un important contingent d'immigrants castellans.
Fins 1291, en què és cedida a l'almirall Roger de Llúria (1250-1305), roman en mans de la Corona, sota la família Llúria resta fins 1442; aqueix any Alfons el Magnànim (1396-1458) va fer donació de la vila, de la seua extensa comarca i de la seua abundant població mudèjar a Ximén Pérez de Corella qui, a més a més, rebé el títol de comte.
Des d’aleshores la ciutat va ser coneguda com a Ciutat Comtal. Una equilibrada economia agrària, combinació de regadiu i secà, i la imponent força de treball de la seua població morisca fonamentaren l'auge de Cocentaina durant el segle XVI; en vespres de l'expulsió dels moriscs la vila comptaria, si fa no fa, amb una població composta per prop de 2.000 cristians vells i poc més de 1.000 moriscs residents a la seua aljama.
Resulta fàcil, doncs, comprendre el fort impacte que l'estranyament dels moriscs, decretat el 1609, tingué per a Cocentaina i per a la comarca. El segle XVIII és de recuperació econòmica. En 1805 el senyoriu passa als ducs de Medinaceli; durant el XIX continua augmentant-se la superfície conreada i comença a sorgir una tímida indústria tèxtil, influïda per la proximitat d'Alcoi, i amb ella una xicoteta xarxa de indústries menudes i comerços; en la dècada dels seixantes del segle passat hi arribà un important contingent d'immigrants castellans.

.jpg)