dilluns, 12 de setembre de 2016

L'Alcúdia (La Ribera Alta)



Alqueria musulmana que va ser donada per Jaume I (1208-1276), l’any 1238, a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a 54 repobladors cristians; cadascú dels quals va rebre una casa, 72 fanecades de regadiu i 2 de secà a cens de 20 sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava 469 fanecades, el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València. El 1382 va separar-se de la jurisdicció d’Alzira. El 1393 signà un acord amb el senyor pel qual restava lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. Martí I (1356-1410), l’any 1404, atorgà privilegis per utilitzar la Sèquia Reial del Xúquer. El 1428 obtingué d'Alfons V (1396-1458) el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorgà el títol de vila. Durant la Germania demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda, que s’enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals; aquest amb la repressió posterior hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats, i el rei amb 2.000.


La crisi del s XVII provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de veure’s interromput per la guerra de Successió --durant la qual el duc de les Torres va instal·lar-hi la caserna de les tropes borbòniques-- acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i, establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita, i les terres de secà, 1/15. El segle XVIII fou una època pròspera per a la vila que, gràcies a l’artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola i il·lustrada que controlà el govern municipal i encetà, el 1730, un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Aquesta esplendor va ser reflectida en la construcció de l’església parroquial, començada el 1746 i que, per la seua grandiositat ––tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva––, es coneguda com la “catedral de la Ribera” i és una de les millors mostres del barroc valencià. El 1812 aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius va pledejar de nou contra el comte. El senyoriu passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d’Almodòvar i al comte d’Albalat. En 1842, es va annexionar la pedania de Montortal.

La totalitat del terme es dedica a l’agricultura.

Aquest són els monuments i punts més importants del patrimoni alcudienc:

  • Església de Sant Andreu apòstol, de la qual hem parlat abans.
  • El convent, de 1743. Recentment restaurat després d'anys de ruïna.
  • La Immaculada de Montortal, s XVII.
  • La Sènia, del segle XIX, instal·lada en un parc dedicat a la història de l’aigua en la vila.
  • La Mota, aqüeducte bastit en 1842, que treia l’aigua de la Sèquia Reial del Xúquer per a abastir el reg de gairebé tot el terme.
  • L'Hort de Manús, antic convent de Santa Bàrbara. 1600.
  • La Casa de la Cultura, inaugurada en 1987, edifici modern i singular.
  • Museu Municipal.

S’hi conserva una olivera bimil·lenària

La gastronomia es basa en l’arròs en qualsevol de les seues preparacions, l’all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa. Totes estes especialitats poden tastar-se en la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia, que té lloc anualment coincidint amb les celebracions del 9 d'octubre.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada