dilluns, 5 de setembre de 2016

Sorita (Els Ports)


Les restes més antigues que s'hi han trobat pertanyen al Bronze; els romans utilitzaren les aigües de les fonts termals del Bergantes i en al·lusió a elles li donaren el nom de Sorcita. La fundació del poble, però, correspon als àrabs als quals se'l va conquistar Balasc d'Alagon (1190-1239); segons Escolano (1560-1619), aquest va donar carta pobla a Andreu Peralta en 1233; però altres fonts opinen que fou Jaume I (1208-1276) qui va ordenar la població, el 31 de març de 1253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1367 fou venut pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, quedant inclosa en el terme d'aquesta com una de les cridades tradicionalment aldees de Morella, fins que en 1691 va aconseguir la independència municipal. Al seu territori hi hagué destacats enfrontaments en les guerres carlistes.
Millars. Treball propi


L'economia es basa exclusivament en la ramaderia i l'agricultura.

El relleu del poble s'adapta al terreny per la qual cosa resulta força irregular i amb carrers rosts. Del seu patrimoni:
  • Santuari de la Verge de la Balma. Conjunt d'edificis, aixecats en el segle XIV, incrustats en la muntanya i penjats sobre el riu Bergantes. Constitueixen una bella panoràmica. Anualment, el 8 de setembre; s'hi celebra la festa principal, amb un aplec i una processó, en el transcurs de la qual un diable intenta de dissuadir els pelegrins amb una pintoresca al·locució, però és vençut finalment per sant Miquel. La Mare de Déu de la Balma és invocada per guarir els endimoniats, els quals són conduïts al santuari per ésser-hi exorcitzats. La imatge original, del segle XIV, fou pràcticament destruïda en la Guerra Civil.
  • Creu Coberta. En el conjunt de la Balma. Està decorada amb pintures noucentistes de Cruells.
  • Ajuntament. De 1679.
  • Castell de Sorita. Edifici del segle XIV que es correspon amb la casa pairal dels Peralta. S'hi conserven la façana, la torre i part de l'arc principal.
  • Masia de Vilà. També Mas de Vilar o Molí de Vilar. Es tracta de la masia fortificada més antiga del municipi, però ha perdut gran part de la seua fesomia original.
  • Torre Beana. Masia fortificada.
  • Torre Colomer. Masia fortificada.
  • Església de l'Assumpció de la Verge. 
  • Ermita de Sant Marc.
  • Ermita de Sant Antoni.
  • Dipòsit d'aigua.

Els dinars característics són els propis del Maestrat: olla, pilotes de carnestoltes, pastissets de Sant Antoni, mostatxons.

Joan M. Borràs. Treball propi


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada