divendres, 16 de setembre de 2016

Xella (La Canal de Navarrés)

Àngela González. Treball propi
El terme, força muntanyós, s’integra en el massís del Caroig, i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha moltes fonts: la de Chella, la de las Clochicas, la del Romeral del Cano, la de la Mina, la de los Chopos, etc. Altres paratges, que podem conèixer recorrent el terme a peu per la xarxa de petits senders senyalitzats, son l'Abrullador, Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

Capturat en Internet
Municipi d'alt interés arqueològic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers, restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització; a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. D’època romana s'han trobat diverses deixalles i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans, fundadors del lloc, coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra; passà després a la família Borja, i des d'aleshores romangué inclòs en els estats del ducat de Gandia. Durant les Germanies, els moriscs xellins van ser batejats a la força. En aquella època la parròquia de Bolbait va segregar-se de la de Xella. Expulsats els moriscos el 1609, el duc Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 era senyor Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida. En la guerra de Successió Anna, Énguera, Estubeny i Xella passen de la Governació de Xàtiva al Corregiment de Montesa. El terratrèmol que assolí la comarca en 1748 va enrunar l’església. En el segle XIX, la plaga de fil·loxera va acabar amb el conreu del vinyet i va propiciar una fort immigració, principalment cap a l’Argentina.

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Anem ara amb el patrimoni de Xella que presenta:

  • Església de la Verge de Gràcia. 1763. Conserva la primera campana: Maria de Gràcia, de 1789. La cúpula està sent estudiada per experts, que consideren que darrere la seua restauració puga estar la mà de l’arquitecte Gaudí (1852-1926).
  • Ermita de Sant Nicolau.
  • Convent de les Monges.
  • Els Castillets. Deixalles d'origen àrab.
  • Antiga mesquita
  • Casa dels Comtes de Bunyol.
  • Safareig.

Àngela González. Treball propi
Cal reivindicar la figura, oblidada durant molts anys, de Carlos Fabra Marín. Aquest sergent republicà, nascut a Xella en 1904, es trobava destinat en l’aquarterament de Paterna quan es va produir el colp d’estat que donà lloc a la Guerra Civil i posterior dictadura franquista. Amb la seua actuació, al capdavant d’un escamot, va evitar que en un primer intent, la revolta triomfara a València. En acabar la contesa va sofrir l’exili i la presó, en França, d’on mai va regressar. Va morir en Saint Denis en 1970 i fins 1986, en què l’ajuntament de València, pagà el trasllat, no va tornar al seu poble natal.

Els dinars més tradicionals són l'arròs al forn, l'arròs caldós, la casolica de pencas, el gaspatxo manxec, el putxero i una bona col·lecció de dolços: torticas de cacau i oli, rollicos d'anís, rosegons, fogasses, etc. S'hi fabrica un bon oli d'oliva i es recull bona mel.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada