divendres, 23 de setembre de 2016

Nules (La Plana Baixa)


Malgrat que la major part del terreny municipal es dedica a l'agricultura, cal visitar les platges de Nules i la visita a l'Estany, antiga albufera prop del Grau, declarada Paratge Natural Municipal el 3 de desembre de 2004. La població es reparteix en tres nuclis: Nules, Mascarell i Platja de Nules.



Restes d'antics pobladors s'han trobat al Tossal, a Benicató (vil·la romana), a l'Alcúdia, a Torre Motxa i a Santa Bàrbara, però fins el 28 de novembre de 1178 no apareix documentada Nullis. En 1238 Jaume I (1208-1276) va conquistar el castell de Nules ––actual La Vilavella–– i el 16 de setembre de 1251 va cedir-lo al noble català Guillem de Montcada, el qual, en 1254 va donar a 37 pobladors la carta pobla que determinaria la fundació de Nules i Moncofa. El 20 d'agost de 1273 Raimon de Montcada, senyor vigent, obtingué privilegi reial per dur-hi aigua des del riu Millars. El 1316 passà el senyoriu per matrimoni a Gilabert de Centelles i Montcada, considerat l'autèntic fundador de Nules; uns anys després aquest llinatge es va unir al de Riusec, futurs comtes d'Oliva. El 1342 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va vendre la jurisdicció i donà permís per a fer mercat, confirmà el dret d'aigües i atorgà el privilegi de tenir embarcador en la platja. En 1375, en el decurs de la guerra dels Dos Peres, es va autoritzar la fortificació de la vila. Amb Martí l'Humà (1356-1410) passà a jurisdicció reial; posteriorment es va convertir en una baronia i, després de l'expulsió dels moriscs, en 1609, i com a conseqüència d'ella, en un marquesat que incloïa els llocs de Nules, Mascarell, La Vilavella i Moncofa. 
Fou base de partida en la guerra contra els moriscs de la Serra d'Espadà, el 1526, així com de les tropes reialistes front els agermanats. El 24 de setembre de 1582, mitjançant plet contra els comtes d'Oliva, Felip II (1527-1598) passà la baronia, de nou, a jurisdicció reial i atorgà a Nules el títol de Vila Reial amb poder civil i criminal posseïts per un batlle i un justícia reials. L'expulsió dels moriscs significà la pèrdua, sobre tot a les alqueries, d'un terç de la població. En 1614 Felip III (1199-1252) donà a Cristòfor de Centelles el mer imperi. En la guerra de Successió recolzà el Borbó, la qual cosa li valgué (1708) el títol de “Muy Leal y Fidelísima” i el privilegi d'afegir símbols i llegendes a l'escut. El 1755 apareix com a senyor Vicent Català i Castellví, també marquès de Quirra. Les tropes del general francès Suchet (1770-1826) assaltaren Nules i establiren en l'ermita de sant Miquel ––coneguda des d'aleshores com El Fort–– una guarnició. En el segle XIX, i fins l'extinció dels senyorius, va pertànyer als comtes de Cervelló. En 1938, la població quedà gairebé totalment arrasada en convertir-se en front de combat.



Des de la partició de les aigües ––motiu de continues disputes amb Borriana–– en el segle XIX i la implantació del conreu del taronger Nules és una vila eminentment agrícola, en què, des de 1950, se celebra anualment la Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola; més del 60% de l'economia depèn dels cítrics. El sector serveis i la indústria es reparteixen la resta de l'economia.

La burgesia agrícola dels dos segles passats deixà exemples d'arquitectura modernista com ara el Mercat Municipal, de 1934; la destrossa de la guerra de 1936 obligà a Regiones Devastadas a reconstruir i deixar també alguns exemplars, com ara la Plaça Major o la torre de l'església de sant Bartomeu. De la resta del patrimoni nuler parlem tot seguit:

  • Església de la Sang. Temple de Reconquesta, del segle XVI, únic en la comarca. Actualment alberga el Museu d'Història de Nules.
  • Convent de la Sagrada Família. Fundat en 1673.
  • Capella de La Soledat. Rococó, del XVIII.
  • Ermita de sant Miquel (el Fort). Construïda en 1752 sobre una anterior, de 1459. Actualment Museu de Medallística “Enrique Giner”
  • Mascarell. Xicoteta població emmurallada, única al País Valencià. Declarada BIC.
  • Vila Romana de Benicató. Segles 1 aC a IV.
  • Teatre Alcázar.
  • Capelles de Sant Blai, de la Mar i de la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Rita.
  • Església de l'Antic Hospital de la Vila.
  • Església de la Immaculada Concepció (de 1718).
  • Església de sant Agustí, a Mascarell.
  • Església de sant Bartomeu.
  • Ermita del Calvari.
  • Ermita de l'Hospital, del XVIII,
  • Ermita de sant Joaquim, del XX.
  • La Granja. Antic edifici, condicionat per a allotjar infants amb problemes familiars.
  • Jardí Botànic.


La gastronomia es basa en els productes de la terra: els arrossos i el peix en són els preferits, a tall d'exemple, esmentarem l'arròs amb ànec i el salpicó d'anguiles.

Des de 1953 se celebren els Jocs Florals de la Vila de Nules.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada